Dones poetes

En el marc del Dia mundial de la poesia, que se celebra cada any el 21 de març, LletrA ens proposa que avui 17 de març celebrem el Dia de la poesia catalana a Internet i fa una crida perquè omplim les xarxes socials de versos catalans, a Twitter, a Facebook i als blocs.

Una bona iniciativa, sens dubte. Com tantes altres vegades he fet, hi participaré i en faré el seguiment a la xarxa, però un dia em sembla oportú també recomanar l’exposició “Dones poetes” que es pot veure a les Cotxeres del Palau Robert. La mostra ret homenatge a 12 poetes catalanes que han contribuït a la recuperació del català com a llengua literària. El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i de cada poeta hi ha un resum biogràfic, unes paraules sobre la seva manera de viure la poesia i una petita mostra dels seus llibres i poemes. Les dotze autores que podem veure a l’exposició són:

M. Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felicia Fuster, Maria Beneyto, M. Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinachs, Marta Pessarodona i Maria Mercè Marçal.

Els criteris que s’han seguit per fer la selecció són: ús del català com a llengua poètica, data de naixement entre 1872 i 1950 (a excepció de Maria Mercè Marçal) i el fet d’haver contribuït a l’evolució de la poesia catalana. 

La mostra, organitzada per la Universitat de Vic amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Català de les Dones, es pot visitar des del 7 de març fins al 29 d’abril. Val la pensa deixar-s’hi caure i dedicar uns minuts a passejar entre els versos que s’han seleccionat d’aquestes poetes.

A continuació, dos dels textos més emblemàtics que hi podem llegir:

Divisa

A l’atzar agraeixo tres dons: haver
nascut dona, de classe obrera i nació
oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Cau de llunes (1977)

Maria Mercè Marçal

Per què escric? Diria que, primordialment,
pel meu amor a les paraules. Des de
sempre m’ha fascinat el seu so. La
meva mare em deia que de petita
jugava a recitar poemes, que
me n’inventava, sols repetint paraules
que anava aprenent.

Qui sóc i per què escric? (1998)

Montserrat Abelló

Còctels & blocs i xarxes socials

La sala de la cocteleria Milano, on va tenir lloc la XI edició del Còctels & Blocs de Dones en xarxa, va quedar aviat petita per escoltar Anna Genís, vicepresidenta de Xarxes Socials de la Cambra Internacional d’Empresaris de Barcelona i exemple de lideratge femení i emprenedoria, que en una xerrada eminentment pràctica i molt participativa, va parlar de l’ús de les xarxes socials, d’emprenedoria i de dones i web 2.0.  

El seu missatge va ser clar: els moments de crisi són per reinventar-se. Les xarxes socials donen grans possibilitats perquè són una manera d’obrir-se al món i en aquests temps encara més. Per tant, és important ser-hi. Amb les xarxes socials i Internet neix una nova concepció del món perquè les xarxes permeten expandir-se i arribar a tothom, anar més enllà, però és imprescindible saber comunicar i tenir continguts. Estem a l’era dels continguts. Qui tingui continguts i alguna cosa important per dir serà necessari. “Les fronteres ja no existeixen, te les crees tu”.

Genís va advertir que és imprescindible fer un bon ús de les xarxes socials perquè tots tenim una reputació online. En aquest sentit, es va mostrar partidària de diferenciar els perfils professionals dels personals. També va recordar que s’ha de controlar molt el que es diu i com es diu, tal com fem a la vida mateixa, perquè “al cap i a la fi la xarxa no deixa de ser vida”. Va recordar que el més important és saber què vull fer, com ho vull fer, com puc tenir visibilitat i qui és la meva audiència. En definitiva, cal definir-se.

Finalment, sobre el futur de les xarxes va dir que no hi ha una bombolla, però sí que creu que hi haurà un procés de maduresa i regulació.

Una xerrada que va acabar amb una sessió de networking entre les persones assistents, homes inclosos, els quals, tot sigui dit, són molt benvinguts. Era la primera vegada que assistia a aquestes trobades i de ben segur que, després de les bones impressions que vaig tenir, no serà l’última.

Raó i Follia. 25 anys sense Foix

Avui es compleixen 25 anys de la mort de J.V. Foix. I, com vam fer també amb Montserrat Roig, Estellés o Enric Valor, Víctor Pàmies ens convida a retre un homenatge blocaire al poeta de Sarrià per demostrar al món sencer que Foix és etern.

Una iniciativa encertada. A la xarxa tenim molta força: la nostra llengua està en el lloc 26 en nombre de pàgines web i és  la vuitena més utilitzada en blocs. És en homenatges com aquest en què aquest potencial es fa visible i es demostra que podem fer grans coses, encara que sigui només pel seu valor simbòlic.

Que difícil se’m fa, però, dedicar quatre paraules a Foix i triar un poema, uns versos o un fragment del poeta que s’autodefinia com a investigador de la poesia i que tan estimava la llengua. El diari Ara ha preguntat als lectors quin consideren que és el millor vers en català. Ha guanyat “Tot està per fer i tot és possible” de Miquel Martí Pol, però jo hagués triat justament “És quan dormo que hi veig clar” (ha quedat en segon lloc), i tot el paràgraf final del poema de J.V. Foix. Un poema amb molts elements surrealistes que parla de la il·lusió dels somnis:

És quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s’afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina.

M’agrada aquest dualisme tan característic de Foix, aquesta dicotomia entre somni i realitat, entre voluntat i acció, entre tradició i avantguarda "M’exalta el nou i m’enamora el vell", entre el desig i raó, entre el, tan nostrat, seny i la rauxa que trobem en versos, com ara ”M’exalta el pler, mes l’angoixa m’atura” o “I al bo i al mal em don i allarg la mà” i molt especialment:

Si pogués acordar Raó i Follia

Si pogués acordar Raó i Follia
I en clar matí, no lluny de la mar clara.
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l’Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l’avui, i l’ombra rara
Que m’estrafà pels murs, fos seny i guia

Però Foix no només va conrear poesia, també va exercir com a periodista “Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat” i va ser una persona compromesa amb l’entorn sociopolític del moment:


“Amb mots clars: la independència espiritual, en l’ordre de l’esperit, i la independència nacional en l’ordre polític. El problema és simple.”

I per sobre de tot, Foix va ser un investigador en poesia, un amic de les arts i un gran amant de la llengua:

Saber narrar en llenguatge vigorós...

Saber narrar en llenguatge vigorós
deler i desig, i plers, i, sense esforç
rimar bells mots amb el ritme dels cors
amants o folls; i, gens fantasiós

Retre-li avui aquest homenatge és un acte de gratitud dels que el llegim i estimem també la nostra llengua.

Lliçons per emprendre

Dídac Lee ens va donar una autèntica lliçó de vida en la sessió web del 19 d’octubre parlant-nos d’emprenedoria i valors. Més que explicar-nos les regles de l’emprenedoria va explicar la història de la seva vida i les lliçons que va aprendre perquè són aplicables tan a l'àmbit empresarial, com al de l’administració o al familiar.

 

Va començar definint que emprendre és convertir una idea en una realitat assumint un risc, va recordar que per sortir de la crisi cal tenir una actitud emprenedora i va donar unes quantes regles que entén necessàries per emprendre:

1. Normal (habitual) no s’ha de confondre amb correcte. Ser diferent pot facilitar el camí per fer coses diferents i per innovar. El que tothom (o la majoria) fa no té perquè ser millor o més correcte. Ser diferents pot ser un estímul per fer coses diferents, més creatives.

2. No s’han de buscar excuses, són l’enemic del progrés. Cal pensar què fer per millorar la situació. No busquem excuses per justificar que no podem fer-hi res. Cal que pensem i busquem millores. Justament, el més dur per a un emprenedor és la solitud. Hi ha una relació directa entre la innovació i la incomprensió.

3. No hi ha persones poc productives, sinó persones que no han trobat la seva motivació. Cal gestionar les persones com són i no voldríem que fóssim. Cal trobar-hi la dimensió personal. Hem de compensar les mancances amb passió. S’han de tenir reptes i objectius mesurables.

4. Cal sortir de la zona de confort per fer el salt qualitatiu. L’hàbitat natural de l’emprenedoria és la crisi. Per anar endavant es obligat sortir de la zona de confort i fer aquelles feines que ens costen més.

5. Els límits els posa la ment. El més important és adonar-se que tot és possible. No s’ha de confondre risc amb temeritat, però a vegades és millor demanar perdó que permís. La gent més brillant és aquella que ha estat capaç d’aplicar un pla B davant d’una dificultat o d’un imprevist.

L’emprenedoria entesa doncs, com una actitud davant la vida. Com va recordar Dídac Lee, el mateix Pep Guardiola ja ens ho va dir en el seu cèlebre discurs davant del Parlament:

”No oblideu mai que si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora i no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar, creieu-me que som un país imparable”.

Vídeo-síntesi "Lliçons per emprendre"

100 anys de Valor

M'afegeixo a la iniciativa que el col·lectiu 1entretants Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencia ha proposat per commemorar en xarxa el centenari del naixement d'Enric Valor, un gran escriptor, gramàtic, lexicògraf i rondallista valencià, que segurament no va tenir el reconeixement que es mereixia, però que avui i ara, amb les tecnologies que permeten fer ús de les xarxes socials i els blocs, podem redescobrir i compartir de forma conjunta.

Ha estat justament arran de l’anunci de l’homenatge que he aprofitat per llegir algunes de les magnífiques rondalles de la tradició popular que va adaptar, autèntiques peces literàries, en les quals excel·leix en l'ús d'un lèxic molt ric. La convocatòria de l'homenatge també m'ha servit per descobir obres de referència de molts valencians, com ara La flexió verbal i el recull d’articles Millorem el llenguatge. Axí mateix, de la seva obra com a novel·lista, m’ha agradat llegir La idea de l’emigrant, una novel·la que descriu la duresa del món rural de muntanya, el fenomen de l’emigració i com gràcies a la cultura i al sacrifici es pot escapar de la misèria.

Aquest homenatge és just perquè més enllà de la seva obra literària, Enric Valor va ser un intel·lectual de referència al País Valencià, un home compromès que va lluitar sempre per la recuperació de la llengua, tal com es desprèn en aquestes declaracions que va fer després que li fos concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes “El meu ha estat un desesperat amor per la llengua i l’ofici d’escriure, una gran passió, que m’ha permès traure temps d’hores de dormir i sobreposar-me a tot".

Finalment, com va dir Enric Valor, “El valencià, com totes les variants de la llengua catalana, ha patit quasi tres-cents anys de persecució, però no de silenci”. No callarem ara tampoc. Que serveixi, doncs, aquest homenatge per recuperar un gran autor i una gran obra.

#salvemenjoel

Transcric a continuació el missatge que els pares del Joel han difós per salvar la vida del seu fill, a qui han diagnosticat una leucèmia. Com Vicent Partal en l'apunt que n'ha fet al seu bloc, en faig difusió perquè en aquest cas conec personalment la mare i és una noticia que m’ha trasbalsat.

Sembla que la crida que están fent a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook principalment) està anant molt bé, però també cal que prenguem consiciència que aquesta solidaritat ha d’anar més enllà d’un simple clic.

Per conèixer els punts de donació cal informar-se'n a la Fundació Carreras o bé trucar al 900 323 334.

***********************************************************************************

El teu gest pot salvar la vida del nostre fill Joel de 6 anys a qui li van diagnosticar, el dia 30 de març d'enguany, una leucèmia mieloide aguda amb monosomia del cromosoma 7.

Només un trasplantament el proper mes de setembre d'un donant compatible de medul·la òssia o de cordó umbilical li pot salvar la vida.

Poc a poc i amb moments molt durs a l'Hospital Sant Joan de Déu en Joel ha superat amb èxit totes les quimioteràpies preparatòries. A finals del mes d'agost ha d'ingressar a l'Hospital Vall d'Hebron per, en cas de tenir donant compatible, fer-li el trasplantament. Fa poc, però, hem tingut una notícia molt feridora: els dos donants de medul·la òssia que hi ha havia compatibles s'han fet enrera, un d'ells per raons mèdiques.

No ens queda quasi temps perquè en Joel no pot esperar, necessitem donants de medul·la òssia o de cordó umbilical el més urgent possible: Demà pot ser massa tard. A nivell estadístic ens diuen que és molt difícil que trobem donants compatibles en tan poc temps, però, també a nivell estadístic era difícil que tingués una leucèmia mieloide.

Fem una crida doncs, perquè us feu donants de medul·la òssia o de cordó umbilical. El primer pas és una simple anàlisi. Feu-vos-en a consciència i sobretot no us feu enreea. Formareu part d'una base de dades anònima de donants i quan més n'hi hagi, més possibilitats hi haurà que en Joel o altres persones puguin tenir una nova oportunitat de viure. Més informació: http://www.fcarreras.org/ o al telèfon 900 32 33 34

Sandra i Joan

P.D.: Us agrairem de tot cor que feu córrer aquest correu als vostres amics, familiars o a qui ho cregueu oportú

***********************************************************************************

Reclama, demanda i defensa't en català

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua.

Es tracta d'una campanya que té com a objectiu sensibilitzar el ciutadà a utilitzar el català quan es relaciona amb l’Administració de justícia. És, doncs, una campanya adreçada al ciutadà que sorgeix de la societat civil i s’adreça a la societat civil. L'objectiu, com va dir Agustí Carles, president de l'Associació, és conscienciar les persones que es relacionen amb la justícia que el dret lingüístic és un dret  dels ciutadans, el primer dret fonamental, que ni un jutge ni un advocat pot suprimir.

La campanya sorgeix de la necessitat de fer augmentar l’ús del català a la justícia, un àmbit on el percentatge d’ús no es correspon amb la realitat lingüística del país. Moltes persones que habitualment parlen el català, canvien al castellà quan s’adrecen a un jutjat per por que no els entenguin o perquè veuen la justícia com una administració forana. El cert, però, és que actualment el coneixement de català a la justícia és molt superior al que es creu. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Administració de justícia, el 99% del personal que hi treballa pot entendre oralment el català, i el 80,6% és capaç de respondre per escrit en català. I justament perquè l'Associació coneix aquestes dades i sap que la justícia està en condicions d'atendre el ciutadà promou que sigui el ciutadà qui, en aquest cas, pel fet de no canviar de llengua i manternir-se en català, exerceixi una pressió sobre l'Administració.

La campanya està plantejada en clau 2.0: s’han fet vídeos, falques de ràdio, un pàgina web http://nocanviemdellengua.cat/, un  grup al Facebook i se n’està fent una àmplia difusió a Internet. Tant de bo, doncs, que aquesta campanya faci canviar inèrcies i ajudi a augmentar l’ús del català en aquest àmbit.

Amb cara i ulls

En aquests moments de crisi, en què sembla tan difícil tirar endavant iniciatives de tota mena, és una bona notícia saber que el projecte d’autoedició Amb cara i ulls, del paremiòleg Víctor Pàmies, ha aconseguit el seu objectiu.

Aquest projecte s’ha dut a terme a través de Verkami, una plataforma de crowdfunding (micromecenatge) per finançar grans idees i creadors independents. L’objectiu era trobar finançament per a l’autoedició d’un diccionari sobre dites i frases fetes referides a l'ull, amb informació sobre el significat, equivalents idiomàtics, sinònims i altres curiositats de cadascuna de les expressions. Per tirar-ho endavant calia trobar, en un termini de 40 dies, com a mínim 200 persones que hi col·laboressin amb una aportació individual, per la qual rebrien, com a recompensa, el llibre en mà i dedicat, juntament amb un punt de llibre PDF i un llibret digital PDF.

La difusió s’ha fet per Internet, a través del bloc de l’autor, del seu perfil i pàgina de paremiologia a Facebook, del Twitter i dels seguidors de l’estudi que l’autor té dels Top Ten dels refranys catalans a l'actualitat, determinat a través de 1.200 enquestes fetes a través d'Internet. La resposta dels seguidors, que només coneixen l’obra de paremiologia de l’autor per Internet, ha estat positiva i en menys temps del previst s’han recaptat els fons necessaris per tirar endavant el projecte.

I això és, sens dubte, un èxit. Les noves tecnologies permeten noves formes de comunicació, però també, noves maneres de fer les coses que, com podem veure, també poden ser rendibles. M’afegeixo a les felicitacions i m’alegro que tots els que hem confiat en aquest projecte puguem tenir aviat a les mans el primer llibre en català editat a través del micromecenatge.

Un projecte AMB CARA I ULLS que ha tingut la seva recompensa.

#28N

La campanya electoral tot just ha començat i el debat a Internet ja és intens i molt interessant. Tots els partits han vist a la xarxa una nova manera de comunicar-se amb les ciutadans i una nova eina per fer arribar el seu missatge i no ho volen desaprofitar. La política 2.0 ja és una realitat i la campanya electoral d’aquests comicis també ho serà.  

Aquesta nova manera de rebre la informació de les diferents formacions polítiques i de seguir una campanya que serà, de ben segur, molt 2.0 m’interessa i m'agrada per diversos motius:

1.  Prefereixo un entorn on no hi ha blocs electorals, ni cap tipus de límit.

2.  Vull rebre informació, també, dels partits que no tenen possibilitat de ser presents a ràdios i televisions, en els espais de propaganda electoral, pel fet que no tenen actualment representació  parlamentària.

3.  M’agrada que el ciutadà pugui ser escoltat i pugui participar en els debats. A la xarxa, la comunicació és intensa en les dues direccions.

4.  M’interessa el debat real que es produeix a Twitter entre els activistes de les diferents formacions, on l’eslogan i les consignes perden protagonisme a favor de l’argument.

5.  Perquè a Internet hi ha una major transparència i un millor accés a la informació. El polític s’hi ha de mostrar tal com és, sense disfresses.

6.  M’interessa el fons, però també la forma. Els nous formats (vídeos, xarxes socials, blocs, etc.) en què es transmet la informació fan més proper i atractiu el discurs.

7.  Perquè a la xarxa es fomenta la participació tranversal dels activistes en detriment de la verticalitat i de les formacions polítiques.

8.  M’il·lusiona veure la participació en la campanya d’activistes, militants, simpatitzants o ciutadans anònims, en una època en que justament del que més es parla és de la desafecció.

9.  No vull estar al marge d’una transformació tan gran en la manera de fer política. Encara estem lluny, segurament, de l’ús que Estats Units fa d’Internet i les xarxes socials com a estratègia política, però el canvi en major o mesura ja s’ha produït i no es pot menystenir.

10. I, en definitiva, perquè, en paraules d’Antoni Gutiérrez Rubí, prefereixo les idees que les consignes repetides.

Per tot això, en aquesta campanya optaré per informar-me principalment a través de la multiplicitat de canals que ofereix Internet i estic convençuda que serà la vegada que arribaré al dia de la jornada electoral amb més informació, i de qualitat, que mai.

Un primer apunt

Un primer apunt per inaugurar un bloc que tenia ganes de començar. Un bloc que neix amb la voluntat d’expressar les coses que em passen, que veig o que sento i compartir-les a la xarxa.

Tot va començar fa poc més d’un any quan vaig crear-me un compte a Twitter. Hi vaig entrar sense saber ben bé què era i quan encara no se’n parlava gaire, però ben aviat m’hi vaig començar a familiaritzar i em va ben atrapar. La immediatesa en què arriba la informació, la complicitat que s’estableix amb persones afins, el seguiment que es pot fer de debats o la possibilitat d’aportar comentaris i informacions d’interès em va semblar fascinant. Amb el temps, però, em vaig adonar que amb 140 caràcters a vegades no en tinc prou. La limitació a fer piulades d'un màxim de 140 caràcters està molt bé i segurament és la clau de l'èxit de Twitter, però però per parlar de segons quins temes necessitava tenir un espai on, sense la limitació dels 140 caràcters, pogués fer una anàlisi més profunda i pausada. I aquest espai és aquest bloc, un bloc on parlaré del que conec, del que m'és proper i de les coses que més m'interessen.