Per Sant Jordi, Enllaçats per la Llengua

Com a suport a la campanya “Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua”, en defensa de la llengua a les Illes Balears davant la política lingüística del govern balear en mans del PP, transcric el missatge que companys de l’OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes i STEPV-Intersindical Valenciana m'han fet arribar per tal de fer extensiva aquesta iniciativa, sorgida als instituts de les Illes, arreu dels territoris de parla catalana. L’objectiu és aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a tot el territori - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i professionals dels mitjans de comunicació duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió.

"Companys i companyes de l’OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes, STEPV-Intersindical valenciana... Us demanam que doneu la màxima difusió en aquesta proposta i hi participeu activament.

Davant els atacs que pateix la llengua pròpia del nostre territori a les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà, us informam que la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears. Companys i companyes de les illes i d’altres parts del territori, mestres i professors i professores, docents de Catalunya i del País Valencià, de la Franja, de l'Alguer, de la Catalunya Nord, us demanam un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua ara que és atacada a les Illes Balears.SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la nostra llengua a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.   

La llengua és el LLAÇ que ens uneix a tot el territori. Com sabeu els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'han adherit a la campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ" que consisteix a penjar un llaç quadribarrat a la façana i dur-ne un de petit penjat damunt el cor, com feim amb el dia de la dona, la pau o la sida. El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana ara que el president del govern, José Ramón Bauzá, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

La Conselleria d'Educació ha fet llevar els llaços de les façanes i ens acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa per Consell Escolar o pel Claustre de professors amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres. El conseller ha arribat a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, han sortit al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern de l'obertura d'un expedient.

En aquest moment històric que ens trobam i vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, demanam a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat. És tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL. La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra.

Volem que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Volem fer visible a fora que el Govern de les illes Balears vol rompre el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol fer canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori. Volem que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

Us demanam que ens ajudeu a estendre la campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”. Es tracta d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i ens enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada. També ens la podeu enviar a catala@stei-i.org.

També volem que a la Manifestació del 28 d'abril a València es FACI VISIBLE la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua. Això ho canalitzaríem a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Pensam que ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Per tot això vos demanam la vostra col·laboració perquè cada un de nosaltres des del seu poble i ciutat aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot el nostre esforç. Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força.

Feim comptes amb les persones de l’Assemblea que hi puguin i hi vulguin participar, en els propers dies posar-nos en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També demanarem a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ si poden col·laborar en la campanya i si poden donar instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament (això no val gaire) a tota la gent i vagin per la paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer.

Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,
la paraula vivia i amarga.

Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.

Allò que val és la consiciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

L’amor, la mort i la pàtria són els grans temes de la poesia de Vicent Andrés Estellés. En aquest poema, el poeta troba el sentit de la seva vida, el seu lloc, lluitant pel poble al qual pertany. Ell veu que si deixés de ser poble no seria res perquè perdria la seva identitat.

Amb la reproducció d’aquest poema, m’afegeixo a la II Festa Estellés, una iniciativa que ha impulsat l’escriptor Josep Lozano per homenatjar el poeta cada 4 de setembre, data de l’aniversari del seu naixement, i que arran de la proposta de Víctor Pàmies, també està tenint una àmplia resposta a la xarxa.

100 anys de Valor

M'afegeixo a la iniciativa que el col·lectiu 1entretants Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencia ha proposat per commemorar en xarxa el centenari del naixement d'Enric Valor, un gran escriptor, gramàtic, lexicògraf i rondallista valencià, que segurament no va tenir el reconeixement que es mereixia, però que avui i ara, amb les tecnologies que permeten fer ús de les xarxes socials i els blocs, podem redescobrir i compartir de forma conjunta.

Ha estat justament arran de l’anunci de l’homenatge que he aprofitat per llegir algunes de les magnífiques rondalles de la tradició popular que va adaptar, autèntiques peces literàries, en les quals excel·leix en l'ús d'un lèxic molt ric. La convocatòria de l'homenatge també m'ha servit per descobir obres de referència de molts valencians, com ara La flexió verbal i el recull d’articles Millorem el llenguatge. Axí mateix, de la seva obra com a novel·lista, m’ha agradat llegir La idea de l’emigrant, una novel·la que descriu la duresa del món rural de muntanya, el fenomen de l’emigració i com gràcies a la cultura i al sacrifici es pot escapar de la misèria.

Aquest homenatge és just perquè més enllà de la seva obra literària, Enric Valor va ser un intel·lectual de referència al País Valencià, un home compromès que va lluitar sempre per la recuperació de la llengua, tal com es desprèn en aquestes declaracions que va fer després que li fos concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes “El meu ha estat un desesperat amor per la llengua i l’ofici d’escriure, una gran passió, que m’ha permès traure temps d’hores de dormir i sobreposar-me a tot".

Finalment, com va dir Enric Valor, “El valencià, com totes les variants de la llengua catalana, ha patit quasi tres-cents anys de persecució, però no de silenci”. No callarem ara tampoc. Que serveixi, doncs, aquest homenatge per recuperar un gran autor i una gran obra.

Europa avalua el compliment de la Carta europea

El Comitè d’Experts sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries es va reunir ahir a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València amb representants de diferents organismes o associacions a fi de recollir informació per elaborar l’informe de compliment per part de l’Estat espanyol de la Carta, aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 9 d’abril de 2001.

Al matí, es van reunir amb els representants d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, l’STEPV, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i l’associació El Tempir d’Elx. Els representants d’aquestes entitats van informar el comitè del tancament de TV3 i de la imposició de multes a ACPV, del fet que no hi ha premsa en català amb una distribució normal al País Valencià, del dèficit del valencià a les webs oficials, i també que s’ha impedit la inclusió del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública, les complicacions que suposa per a la ciutadania que les forces i cossos de seguretat de l’Estat atenguin en català, o del poc ús del català a l’administració de justícia.

A la tarda  va ser el torn dels representants de la Generalitat i de diferents associacions de Catalunya que vetllen per l’ús del català en diferents àmbits. Pel que fa a l’àmbit de Justícia,  es va exposar l’incompliment per part de l’Estat espanyol de l’article 9 de la Carta i la falta de voluntat de complir les recomanacions que ha fet el mateix Comitè d’Experts en els informes anteriors. Com a mostra d’aquesta falta de voluntat, es va al·legar el Reglament de la carrera judicial, aprovat recentment, que estableix que la llengua pròpia de la comunitat no constitueix un requisit, sinó només un mèrit que, a la pràctica, no és preferent, tal com hauria de ser d’acord amb la mateixa Llei orgànica del poder judicial. Pel que fa a la determinació del nivell de llengua necessari perquè el jutge pugui obtenir el mèrit lingüístic, a diferència del que establia el reglament anterior, preveu que el mateix Consell General del Poder Judicial valori l’acreditació d’aquests coneixements, sistema que envaeix la competència de la Generalitat en matèria de llengua. Així mateix, la durada de la formació que preveu aquest nou reglament no garanteix el nivell adequat de coneixement que exigeix l’Estatut de Catalunya.

Finalment, es va fer informar els membres del Comitè que el compromís de no refusar la validesa dels documents redactats en català dins l’àmbit de l’Estat no es compleix, tal com ha quedat demostrat en un cas recent en què el Tribunal Suprem va rebutjar un recurs presentat en català.

500 raons per parlar català

Cap nació pot dir-se pobra
si per les lletres reneix.
Poble que sa llengua cobra
es recobra a si mateix.

Aquestes paraules, de Marian Aguiló Fuster, corresponen a una de les raons que David Pagès ha recollit en el llibre 500 raons per parlar català. Es tracta d’una recopilació molt exhaustiva de citacions sobre la llengua catalana de persones procedents d’àmbits diversos d’arreu dels territoris de parla catalana. Una obra que emana optimisme, feta amb voluntat de sumar i d’explicar, amb paraules d’altres, una cosa tan natural com per què parlem en català.

Com diu Carles Duarte en un magnífic pròleg “Fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d’arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, del com sentim...”.  Ordenades alfabèticament pel nom de l’autor, les citacions tracten de la immersió lingüística, de la identificació de llengua i nació o llengua i cultura, del català com a element integrador i cohesionador i del seu ús en àmbits ben diversos.

Certament, 500 raons no són poques, però mal senyal per a una llengua que s’hagi de justificar tant. Un llibre com aquest és inimaginable en anglès, en francès, en castellà o en qualsevol altra llengua no minoritzada, però en català té tot el seu sentit. Un llibre per llegir o consultar de forma esporàdica i entendre una cosa tan simple com per què parlem català.

Una breu mostra representativa del recull:

Pep Guardiola, entrenador FC Barcelona

Som un país amb una llengua pròpia i quan sortim, els que la fem servir, la parlem.

Carme Junyent, lingüista

El que hem de fer és treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el català és la indiferència, no els hostils.

Ben, artista

No hi ha poble sense cultura, ni cultura sense llengua.

Jose Manuel Blecua, director de la Reial Acadèmia Espanyola

El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho.  

Francesc Puigpelat, escriptor

Com deia el filòsof Séneca: "Ningú estima la seva nació perquè sigui la més gran, sinó perquè és la seva". I el mateix amb l’idioma.

Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona

Sí, sé segur que la pàtria no es defensa només amb la llengua. Però també sé ben cert una altra cosa:  que la pàtria no es pot defensar igual sense llengua.

Manuel de Pedrolo, escriptor

La llengua és la columna vertebral d’una cultura.

Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals

El català a Catalunya Nord en absolut és una qüestió folklorista, és una voluntat de ser i d’existir com a comunitat.

Enric Valor, escriptor

El nostre valencià, el català de tots.

Llegim i Piulem: una tertúlia literària 2.0

Va ser un plaer assistir el passat dijous, 24 de febrer, a l’acte de clausura de la tertúlia literària 2.0 ‘Llegim i Piulem’ sobre l’obra Conta’m la veritat sobre l’amor, amb la presència de dues de les impulsores de la tertúlia, Judith Vives i Neus Pinart, l’editor del llibre, Miquel Tusón, i l’autor de l’obra, Santiago Forné, que va respondre a les preguntes que de forma presencial o a través de Twitter li vam formular els lectors.

Llegim i Piulem és una tertúlia literària a Twitter (@llegimipiulem) en què els lectors, a partir de les piulades, comenten i comparteixen els aspectes de l’obra que els han semblat més interessants, els dubtes que se’ls han plantejat o qüestions com ara la música, les localitzacions o els autors que apareixen a l’obra. En aquest format de tertúlia es crea una interacció molt positiva entre els lectors i la lectura és més enriquidora. Com deia fa uns dies en un tuit, amb Llegim i Piulem llegir ha deixat de ser una activitat individual.

L’última tertúlia, sobre la novel·la Conta’m la veritat sobre l’amor, de Tria Llibres, ha donat joc per comentar qüestions ben diferents: hem buscat cites de Vicent Andrés Estellés, hem fotografiat alguns dels llocs on es produeixen els fets (sempre al País Valencià), hem proposat de crear una llista Spotify amb les cançons que se citen a l’obra, hem transcrit i compartit frases lapidàries del personatges, hem comentat la simpatia o aversió que ens ha generat el protagonista, hem recordat amb humor alguns dels passatges, i, fins i tot, hem identificat a Google Maps les localitzacions de l’obra. En definitiva, hem compartit en xarxa el plaer d’una lectura que ens ha entusiasmat.

L’acte de cloenda ha estat el colofó a una experiència molt recomanable. I és per això que animo a tots els lectors piuladors a participar en les noves propostes literàries de Llegim i Piulem.

Totes les piulades de Conta'm la veritat sobre l'amor.

Sense senyal

És un dia trist. Tancar TV3 al País Valencià és una vergonya i un atac a la democràcia.