I ara, contra l'aranès

El Govern central ha anunciat que interposarà un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada al Parlament de Catalunya el 22 de setembre de 2010 per una àmplia majoria de 117 vots a favor i 17 en contra.

L’executiu espanyol entén que aquesta llei és inconstitucional en la mesura que es declara l'aranès llengua d’ús preferent. Segons un comunicat del Govern, aquesta decisió s'argumenta en el fet que l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la. Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, es limita a recordar que l'apartat 2 de l'article assenyala que també són oficials en les seves respectives comunitats autònomes, però no esmenta res sobre l’ús preferencial. A més, el  govern considera que una llei aprovada per Catalunya “no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en l'administració general de l'Estat en la instrucció dels seus procediments administratius". Com no podia ser d'una altra manera, aquestes argumentacions es basen també en la Sentència del Constitucional contra l'Estatut, que va eliminar l'ús “preferent” d’una llengua cooficial a les administracions i als mitjans de comunicacions públics.

Un cop més, ens trobem davant d’un atac frontal a una llengua, a Catalunya i a les seves institucions. És sorprenent i indignant. On està el suport al plurilingüisme de l'Estat? Com pot ser que el Govern vulgui retallar una llei que té com a objectiu fonamental protegir i fomentar el coneixement de l'aranès, una llengua que durant segles ha estat minoritzada i sense gairebé reconeixement entre les institucions? Amb l’aprovació d’aquesta llei es posen per primera vegada els mecanismes necessaris per al reconeixement i la protecció  de l'aranès. Això no és constitucional? Pretendre que l'aranès a la Vall d'Aran, amb una població censada de 10.221 habitants, sigui la llengua preferent a les institucions de l'Aran, a l'ensenyament i a la toponímia és contrari a la Constitució?

L’anunci del recurs no és pas doncs una bona notícia, i davant d’aquest fet caldrà que les institucions catalanes facin front comú per evitar que s’aturin els passos que ja s’havien fet per impulsar l’aranès, element fonamental de la identitat pròpia de l’Aran.

Europa avalua el compliment de la Carta europea

El Comitè d’Experts sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries es va reunir ahir a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València amb representants de diferents organismes o associacions a fi de recollir informació per elaborar l’informe de compliment per part de l’Estat espanyol de la Carta, aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 9 d’abril de 2001.

Al matí, es van reunir amb els representants d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, l’STEPV, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i l’associació El Tempir d’Elx. Els representants d’aquestes entitats van informar el comitè del tancament de TV3 i de la imposició de multes a ACPV, del fet que no hi ha premsa en català amb una distribució normal al País Valencià, del dèficit del valencià a les webs oficials, i també que s’ha impedit la inclusió del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública, les complicacions que suposa per a la ciutadania que les forces i cossos de seguretat de l’Estat atenguin en català, o del poc ús del català a l’administració de justícia.

A la tarda  va ser el torn dels representants de la Generalitat i de diferents associacions de Catalunya que vetllen per l’ús del català en diferents àmbits. Pel que fa a l’àmbit de Justícia,  es va exposar l’incompliment per part de l’Estat espanyol de l’article 9 de la Carta i la falta de voluntat de complir les recomanacions que ha fet el mateix Comitè d’Experts en els informes anteriors. Com a mostra d’aquesta falta de voluntat, es va al·legar el Reglament de la carrera judicial, aprovat recentment, que estableix que la llengua pròpia de la comunitat no constitueix un requisit, sinó només un mèrit que, a la pràctica, no és preferent, tal com hauria de ser d’acord amb la mateixa Llei orgànica del poder judicial. Pel que fa a la determinació del nivell de llengua necessari perquè el jutge pugui obtenir el mèrit lingüístic, a diferència del que establia el reglament anterior, preveu que el mateix Consell General del Poder Judicial valori l’acreditació d’aquests coneixements, sistema que envaeix la competència de la Generalitat en matèria de llengua. Així mateix, la durada de la formació que preveu aquest nou reglament no garanteix el nivell adequat de coneixement que exigeix l’Estatut de Catalunya.

Finalment, es va fer informar els membres del Comitè que el compromís de no refusar la validesa dels documents redactats en català dins l’àmbit de l’Estat no es compleix, tal com ha quedat demostrat en un cas recent en què el Tribunal Suprem va rebutjar un recurs presentat en català.

El nou Diccionari jurídic català

Aquesta setmana s'ha presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari jurídic català, un projecte de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on han col·laborat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi.

Es tracta d’un diccionari enciclopèdic especialitzat, amb més de 3.500 entrades, que recull lèxic jurídic antic i modern, termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes bibliogràfiques de juristes catalans, expressions llatines habituals i fraseologia del llenguatge juridicoadministratiu.

El Diccionari és de fàcil consulta. Els articles es divideixen en dues parts: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme i, en segon lloc, l’ampliació enciclopèdica corresponent, que pot contenir informacions doctrinals, de legislació o de jurisprudència. A més, els articles també contenen les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada i els sinònims. En aquest sentit, és una obra única ja que no n'hi ha cap altra en català amb aquestes característiques.

Està destinat als professionals del dret (magistrats, jutges, notaris, procuradors, advocats, professors i estudiants universitaris), a centres d’investigació i de recerca i, també, atès que es tracta d’una obra lexicogràfica de gran interès, a lingüistes.

El Diccionari és consultable en línia, cosa que permet fer cerques ràpides i diverses, segons l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins la definició o bé dins tota la informació enciclopèdica. A més, pel fet de ser una eina virtual es podrà actualitzar de forma permanent.

La publicació d’aquest Diccionari representa una gran notícia per als professionals del món del dret que utilitzen el català de forma habitual en el seu entorn de treball. Amb aquesta obra es posa a disposició d'aquests professonals una nova eina de consulta que s'afegeix a les que el mateix Departament de Justícia ha elaborat sobre llengatge jurídic, com ara el Manual de llenguatge judicial, el Curs de llenguatge jurídic, el Vocabulari de dret penal i penitenciari i el Diccionari de dret civil, productes que han ajudat sens dubte a fer normal la documentació jurídica en català i la seva terminologia.

Diccionari jurídic català

Lip dub per la llengua. Que corri! que corri!

Des d’ahir que corre per la xarxa el lip dub per la llengua, una iniciativa que Plataforma per la Llengua ha engegat per donar a conèixer el català arreu del món. Aquest lip dub, que forma part de la campanya El català, llengua comuna, reivindica que el català sigui la llengua de tots els catalans, amb independència del seu origen, i una eina d'inclusió dels nouvinguts. El vídeo té com a música de fons la cançó Corren, de Gossos, i està rodat a la rambla del Raval i a la plaça Universitat de Barcelona.

És emocionant veure l’elevat nombre de persones que hi participen:  23 organitzacions d’immigrants, més de 20 comparses i un total de  1.500 persones, on es poden trobar cares conegudes, com ara els actors Joel Joan, Anna Sahun i Quim Masferrer; els cantants Núria Feliu, Pere Tàpies i el grup Macedònia, i el periodista Xavier Graset, entre molts d’altres.

El resultat ha estat un vídeo excel·lent que en menys de 24 hores ha rebut més de 12.000 visites. Cal felicitar Plataforma per la Llengua per aquest èxit i, com ha dit @quimmasferrer en una piulada, que corri! que corri!

Reclama, demanda i defensa't en català

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua.

Es tracta d'una campanya que té com a objectiu sensibilitzar el ciutadà a utilitzar el català quan es relaciona amb l’Administració de justícia. És, doncs, una campanya adreçada al ciutadà que sorgeix de la societat civil i s’adreça a la societat civil. L'objectiu, com va dir Agustí Carles, president de l'Associació, és conscienciar les persones que es relacionen amb la justícia que el dret lingüístic és un dret  dels ciutadans, el primer dret fonamental, que ni un jutge ni un advocat pot suprimir.

La campanya sorgeix de la necessitat de fer augmentar l’ús del català a la justícia, un àmbit on el percentatge d’ús no es correspon amb la realitat lingüística del país. Moltes persones que habitualment parlen el català, canvien al castellà quan s’adrecen a un jutjat per por que no els entenguin o perquè veuen la justícia com una administració forana. El cert, però, és que actualment el coneixement de català a la justícia és molt superior al que es creu. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Administració de justícia, el 99% del personal que hi treballa pot entendre oralment el català, i el 80,6% és capaç de respondre per escrit en català. I justament perquè l'Associació coneix aquestes dades i sap que la justícia està en condicions d'atendre el ciutadà promou que sigui el ciutadà qui, en aquest cas, pel fet de no canviar de llengua i manternir-se en català, exerceixi una pressió sobre l'Administració.

La campanya està plantejada en clau 2.0: s’han fet vídeos, falques de ràdio, un pàgina web http://nocanviemdellengua.cat/, un  grup al Facebook i se n’està fent una àmplia difusió a Internet. Tant de bo, doncs, que aquesta campanya faci canviar inèrcies i ajudi a augmentar l’ús del català en aquest àmbit.

Llengua i responsabilitat social empresarial

El Departament de Treball (ara d’Empresa i Ocupació) de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual Empresa i llengua, un document que reflexiona sobre la gestió de les llengües en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE). Ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social, i té com a objectiu difondre que la llengua també forma part de la responsabilitat social de les empreses.

Aquesta publicació és interessant perquè aporta una nova perspectiva a l’ús de les llengües en el món empresarial. En la nova economia global, en què l’ús de les TIC facilita noves formes de relació i de comunicació, la llengua té cada vegada més importància perquè s’ha convertit en un element estratègic; les organitzacions són cada vegada més col•laboratives i, per tant, més lingüístiques, i cada cop es valoren més les capacitats lingüístiques en el món de l’empresa. D’acord amb això, cal tenir uns marcs clars de treball per poder gestionar bé el tractament de les llengües, i més especialment en l'àmbit de Catalunya, on la llengua no pot quedar al marge de l'RSE.

Em sembla, doncs, encertat que en aquest document es plantegi que la llengua, com a matèria sensible, està entre la llei, el mercat i la societat. És a dir, les empreses haurien de moure’s entre tres vectors: el legal (per garantir-ne el compliment), el comercial (per incorporar criteris de mercat i el de responsabilitat social (per ser sensibles a les inquietuds de la societat).

És interessant llegir també les solucions que proposa a l’apartat de bones pràctiques, el qual cobreix diferents aspectes de l’organització: l’atenció al client, la interacció interna, la gestió del coneixement, l’enfortiment de valors corporatius, entre d’altres.

Una bona iniciativa i una bona eina que esperem que esdevingui un referent per a les empreses compromeses amb l’RSE.

Portal Jurídic de Catalunya

El Portal Jurídic de Catalunya ja és una realitat. Aquest nou portal, encara en fase de proves, recull per primer cop el dret vigent a Catalunya i ofereix totes les normes amb rang de llei i reglamentàries publicades a la secció I del DOGC, des del núm. 1, de 5 de desembre de 1977, les lleis de LexCat (una selecció de les normes estatals traduïdes al català) i els tractats de la Unió europea.  A més, en el cas de les normes catalanes, també es poden consultar els projectes o proposicions de llei i els dictàmens de les comissions parlamentàries, del Consell de Garanties Estatutàries, del Consell Consultiu i de la Comissió Jurídica Assessora.

De cada norma s’ofereix el text original publicat al diari o butlletí oficial, el text vigent a la data de la consulta i les diferents vigències de la norma, que reconstrueix les diferents versions que ha tingut una norma al llarg del temps.

Aquesta base de dades textual es complementa amb diversos serveis d’informació jurídica, com ara la subscripció a un document o al resultat d’una cerca, de manera que cada vegada que la norma o el resultat de la cerca escollits tinguin una modificació, l’usuari rebrà una alerta a la seva bústia de correu electrònic.

Fins a l’aparició d’aquest portal no existia cap servei que oferís aquest contingut. Cal celebrar, doncs, la posada en marxa d’aquest projecte perquè de ben segur serà de molta utilitat per a tots els professionals del món de dret que treballen en català, però també per a qualsevol usuari que simplement necessiti consultar una norma en català.

Adéu-siau i gràcies!

Adéu-siau i gràcies. Així és com es va titular l’últim article de Joan Solà al diari Avui. I gràcies és el que nosaltres li donem pel llegat que ens ha deixat.

Avui s’ha mort Joan Solà, el filòleg, lingüista i professor, i, per sobre de tot, gran defensor de la llengua catalana. Va escriure milers d’articles en mitjans de comunicació, va ser autor de nombrosos estudis de sintaxi catalana, va dirigir gramàtiques, tesis i sempre va dur una intensa activitat divulgativa de tot el que feia.

Les seves classes i els seus discursos són recordats perquè sabia arribar molt bé a la gent, admirava la feina que fan els serveis lingüístics de les institucions i els correctors de català per la rapidesa en què cal actuar davant de qüestions conflictives i sempre es mostrava disposat a col·laborar amb tothom.

De totes les intervencions públiques, n’hi ha una que de ben segur serà recordada per sempre: la seva compareixença en el Parlament de Catalunya , el juliol de 2009, després que li fos concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009. En el seu discurs, Joan Solà va anar desgranant les qüestions que considera que són clau per afrontar el present i el futur de la llengua “la llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica“. Amb tota la solemnitat, Joan Solà es va adreçar als polítics i els va dir:“ Fa trenta anys que neguem la realitat lingüística en què ens trobem immergits: neguem que la llengua recula de manera alarmant, neguem que els catalanoparlants tinguem problemes lingüístics. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas de lamentar-la.”

Solà també va demanar per a Catalunya més sobirania política, econòmica i cultural i va recordar que hauríem d’aspirar a crear les condicions polítiques i socials que facin que el català sigui, als territoris on es parla, una llengua útil i necessària.

Un cop més, una gran lliçó. Adéu-siau i gràcies a vós, mestre!

El català i els nous ciutadans de Catalunya

Un 55% dels immigrants que viuen a Catalunya no saben català i un 22% admet que ni tan sols l’entenen. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un estudi sobre la percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger, elaborat per la Fundació ACSAR, que es va presentar el passat 9 d’octubre a les jornades sobre polítiques locals de diversitat i ciutadania.

Són dades certament preocupants perquè demostren que el català no és necessari per viure a Catalunya. Això no ens ve de nou, ja ho sabíem, com també sabem que el català no és necessari per fer de jutge, de professor universitari o de metge, però no podem interpretar el desconeixement del català entre la població nouvinguda com una dada més perquè és un fenomen que pot tenir una gran transcendència en el futur.

Segons les dades presentades a les jornades “Anàlisi dels usos lingüístics a Catalunya”, entre 1997 i 2008 hi va haver un increment d’1 milió de persones en població nouvinguda a Catalunya, una població que si no sap català és perquè ningú no li ha demanat que en sàpiga o perquè per viure a Catalunya ha vist que no el necessita. Aquest és el problema i això és el que les polítiques lingüístiques a Catalunya han de mirar de corregir els propers anys.

Està bé tenir presents dades com ara que el català, amb 10 milions de parlants, és la vuitena llengua més parlada a la Unió Europea i la desena més traduïda del món; que gaudeix d’una envejable salut a la xarxa; que manté l’avenç en la transmissió generacional, i que ha augmentat entre 1997 i 2008 en nombre de parlants (però no en percentatge d’ús), perquè són dades positives que ens donen un crèdit, un prestigi i una garantia, però no ens hem de deixar enlluernar per aquestes xifres. Cal tenir present també que amb l’arribada massiva de població estrangera, estem davant d’una nova realitat, d’un marc diferent que ens és nou (no és comparable a les onades migratòries dels anys seixanta), on es fa difícil encara fer prediccions de com evolucionarà, però que de ben segur, pot fer canviar, i molt, l’evolució de l’ús del català en tots els àmbits.

La gestió de la diversitat lingüística i cultural a Catalunya és complexa perquè intervenen molts elements i perquè ens movem en uns paràmetres que encara ens són bastant desconeguts. Aquí hi ha molta feina per fer, però la més urgent és aconseguir que el català sigui necessari per viure a Catalunya. La persona nouvinguda l’ha de veure com un element integrador que li faciliti l’accés al món laboral i la inserció a la nova societat. Si aconseguim això tothom hi sortirà guanyant.