Per Sant Jordi, Enllaçats per la Llengua

Com a suport a la campanya “Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua”, en defensa de la llengua a les Illes Balears davant la política lingüística del govern balear en mans del PP, transcric el missatge que companys de l’OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes i STEPV-Intersindical Valenciana m'han fet arribar per tal de fer extensiva aquesta iniciativa, sorgida als instituts de les Illes, arreu dels territoris de parla catalana. L’objectiu és aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a tot el territori - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i professionals dels mitjans de comunicació duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió.

"Companys i companyes de l’OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes, STEPV-Intersindical valenciana... Us demanam que doneu la màxima difusió en aquesta proposta i hi participeu activament.

Davant els atacs que pateix la llengua pròpia del nostre territori a les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà, us informam que la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears. Companys i companyes de les illes i d’altres parts del territori, mestres i professors i professores, docents de Catalunya i del País Valencià, de la Franja, de l'Alguer, de la Catalunya Nord, us demanam un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua ara que és atacada a les Illes Balears.SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la nostra llengua a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.   

La llengua és el LLAÇ que ens uneix a tot el territori. Com sabeu els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'han adherit a la campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ" que consisteix a penjar un llaç quadribarrat a la façana i dur-ne un de petit penjat damunt el cor, com feim amb el dia de la dona, la pau o la sida. El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana ara que el president del govern, José Ramón Bauzá, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

La Conselleria d'Educació ha fet llevar els llaços de les façanes i ens acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa per Consell Escolar o pel Claustre de professors amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres. El conseller ha arribat a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, han sortit al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern de l'obertura d'un expedient.

En aquest moment històric que ens trobam i vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, demanam a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat. És tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL. La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra.

Volem que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Volem fer visible a fora que el Govern de les illes Balears vol rompre el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol fer canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori. Volem que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

Us demanam que ens ajudeu a estendre la campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”. Es tracta d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i ens enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada. També ens la podeu enviar a catala@stei-i.org.

També volem que a la Manifestació del 28 d'abril a València es FACI VISIBLE la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua. Això ho canalitzaríem a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Pensam que ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Per tot això vos demanam la vostra col·laboració perquè cada un de nosaltres des del seu poble i ciutat aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot el nostre esforç. Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força.

Feim comptes amb les persones de l’Assemblea que hi puguin i hi vulguin participar, en els propers dies posar-nos en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També demanarem a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ si poden col·laborar en la campanya i si poden donar instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament (això no val gaire) a tota la gent i vagin per la paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer.

#jotv3

“RAC1 mai no hauria estat possible sense Catalunya Ràdio. 8TV no té cap futur sense una TV3 potent. I, deixeu-m’ho dir: sense TV3 i Catalunya Ràdio, ni l’ARA és imaginable, ni Pa negre és possible, ni el teatre català tindria la dimensió, la qualitat i l’acceptació del públic.”

Així de contundent es va manifestar Salvador Cardús en un magnífic article publicat al diari ARA l’endemà mateix que el portaveu del Govern, Francesc Homs, anunciés la retallada en el pressupost de la CCRTV.

No és per menys. La mesura s’entén perfectament en el marc de la situació econòmica actual i de les retallades generals, però és preocupant en la mesura que una reducció en recursos pot fer perdre el lideratge que ara té la televisió pública, pot fer minvar la qualitat dels seus productes i pot afeblir el que ha estat fins ara el principal motor de la indústria audiovisual catalana.

La televisió pública ha de ser un referent, un instrument de normalització lingüística i de la cultura catalana. En paraules de David Bassa, president del Grup Ramon Barnils, “TV3 és la principal eina vertebradora del país per a la cohesió social, cultural i lingüística”, però perquè ho sigui ha de tenir els mitjans que ho facin possible. Sabem que aquest lideratge és feble perquè la competència és molt forta i perquè l’audiència no es mou per una mera adscripció ideològica. Cal oferir productes de qualitat i continuar sent un espai de referència. 

En un moment excepcional com l’actual, tot s’ha de replantejar en termes econòmics, però potser també en aspectes més estructurals i aprofitar aquesta situació de crisi per revisar processos. La tisorada té un efecte immediat, però pot sortir molt cara si no es planifiquen també uns canvis que semblen necessaris. Cal anar amb molt de compte. Fa por pensar en un fracàs en la televisió pública catalana. TV3 és la principal indústria cultural del país i la salut d’un país es mesura per la seva cultura.

I ara, contra l'aranès

El Govern central ha anunciat que interposarà un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada al Parlament de Catalunya el 22 de setembre de 2010 per una àmplia majoria de 117 vots a favor i 17 en contra.

L’executiu espanyol entén que aquesta llei és inconstitucional en la mesura que es declara l'aranès llengua d’ús preferent. Segons un comunicat del Govern, aquesta decisió s'argumenta en el fet que l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la. Pel que fa a la resta de llengües espanyoles, es limita a recordar que l'apartat 2 de l'article assenyala que també són oficials en les seves respectives comunitats autònomes, però no esmenta res sobre l’ús preferencial. A més, el  govern considera que una llei aprovada per Catalunya “no pot entrar a regular l'ús de les llengües cooficials en l'administració general de l'Estat en la instrucció dels seus procediments administratius". Com no podia ser d'una altra manera, aquestes argumentacions es basen també en la Sentència del Constitucional contra l'Estatut, que va eliminar l'ús “preferent” d’una llengua cooficial a les administracions i als mitjans de comunicacions públics.

Un cop més, ens trobem davant d’un atac frontal a una llengua, a Catalunya i a les seves institucions. És sorprenent i indignant. On està el suport al plurilingüisme de l'Estat? Com pot ser que el Govern vulgui retallar una llei que té com a objectiu fonamental protegir i fomentar el coneixement de l'aranès, una llengua que durant segles ha estat minoritzada i sense gairebé reconeixement entre les institucions? Amb l’aprovació d’aquesta llei es posen per primera vegada els mecanismes necessaris per al reconeixement i la protecció  de l'aranès. Això no és constitucional? Pretendre que l'aranès a la Vall d'Aran, amb una població censada de 10.221 habitants, sigui la llengua preferent a les institucions de l'Aran, a l'ensenyament i a la toponímia és contrari a la Constitució?

L’anunci del recurs no és pas doncs una bona notícia, i davant d’aquest fet caldrà que les institucions catalanes facin front comú per evitar que s’aturin els passos que ja s’havien fet per impulsar l’aranès, element fonamental de la identitat pròpia de l’Aran.

Reclama, demanda i defensa't en català

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua.

Es tracta d'una campanya que té com a objectiu sensibilitzar el ciutadà a utilitzar el català quan es relaciona amb l’Administració de justícia. És, doncs, una campanya adreçada al ciutadà que sorgeix de la societat civil i s’adreça a la societat civil. L'objectiu, com va dir Agustí Carles, president de l'Associació, és conscienciar les persones que es relacionen amb la justícia que el dret lingüístic és un dret  dels ciutadans, el primer dret fonamental, que ni un jutge ni un advocat pot suprimir.

La campanya sorgeix de la necessitat de fer augmentar l’ús del català a la justícia, un àmbit on el percentatge d’ús no es correspon amb la realitat lingüística del país. Moltes persones que habitualment parlen el català, canvien al castellà quan s’adrecen a un jutjat per por que no els entenguin o perquè veuen la justícia com una administració forana. El cert, però, és que actualment el coneixement de català a la justícia és molt superior al que es creu. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Administració de justícia, el 99% del personal que hi treballa pot entendre oralment el català, i el 80,6% és capaç de respondre per escrit en català. I justament perquè l'Associació coneix aquestes dades i sap que la justícia està en condicions d'atendre el ciutadà promou que sigui el ciutadà qui, en aquest cas, pel fet de no canviar de llengua i manternir-se en català, exerceixi una pressió sobre l'Administració.

La campanya està plantejada en clau 2.0: s’han fet vídeos, falques de ràdio, un pàgina web http://nocanviemdellengua.cat/, un  grup al Facebook i se n’està fent una àmplia difusió a Internet. Tant de bo, doncs, que aquesta campanya faci canviar inèrcies i ajudi a augmentar l’ús del català en aquest àmbit.

Sense senyal

És un dia trist. Tancar TV3 al País Valencià és una vergonya i un atac a la democràcia.

L'escola en català, ara i sempre

Aquesta és la portada que la revista Cavall Fort va publicar el mes d’octubre de l’any 1970, una època en què tot estava per fer, en què es lluitava per les coses més essencials, però molt especialment, per l’escola en català perquè se sabia era un element clau per recuperar la nostra llengua. I així ha estat. Amb el model d’immersió lingüística a les escoles s’ha aconseguit que el català esdevingui llengua d’ús habitual a les aules i que els alumnes adquireixin les dues llengües oficials a Catalunya amb total normalitat.

Molts voldríem més, però el que està clar és que la immersió lingüística a les escoles funciona, i funciona molt bé. És una política que cohesiona el país, té un consens general i serveix d’element integrador. El mateix director de la Real Academia de la Lengua Española, José Manuel Blecua, en defensava fermament el model en una entrevista recent i el Parlament europeu i la Comissió Europea han emès informes que també l’avalen.

Davant d’això, hem de tenir clar que no podem fer cap pas enrere. El Tribunal Suprem ha dictat una Sentència en què es carrega el nostre model d’immersió lingüística, i ara ens cal reaccionar amb fermesa i de foma contundent per minimitzar-ne els efectes, cosa que la gent ja ha començat a fer. S’han anunciat mobilitzacions a les portes dels ajuntaments per expressar la condemna de la sentència, el diari Ara demà repartirà adhesius per l’escola en català, les xarxes socials avui a la tarda bullien de missatges d’indignació, els represntants polítics han fet rodes de premsa... i això només és el començament. La incertesa que se’ns obre ara al davant és gran i caldrà estar més units que mai per defensar el model d’immersió lingüística a les escoles, un dels èxits del nostre sistema de què més orgullosos podem estar.

#28N

La campanya electoral tot just ha començat i el debat a Internet ja és intens i molt interessant. Tots els partits han vist a la xarxa una nova manera de comunicar-se amb les ciutadans i una nova eina per fer arribar el seu missatge i no ho volen desaprofitar. La política 2.0 ja és una realitat i la campanya electoral d’aquests comicis també ho serà.  

Aquesta nova manera de rebre la informació de les diferents formacions polítiques i de seguir una campanya que serà, de ben segur, molt 2.0 m’interessa i m'agrada per diversos motius:

1.  Prefereixo un entorn on no hi ha blocs electorals, ni cap tipus de límit.

2.  Vull rebre informació, també, dels partits que no tenen possibilitat de ser presents a ràdios i televisions, en els espais de propaganda electoral, pel fet que no tenen actualment representació  parlamentària.

3.  M’agrada que el ciutadà pugui ser escoltat i pugui participar en els debats. A la xarxa, la comunicació és intensa en les dues direccions.

4.  M’interessa el debat real que es produeix a Twitter entre els activistes de les diferents formacions, on l’eslogan i les consignes perden protagonisme a favor de l’argument.

5.  Perquè a Internet hi ha una major transparència i un millor accés a la informació. El polític s’hi ha de mostrar tal com és, sense disfresses.

6.  M’interessa el fons, però també la forma. Els nous formats (vídeos, xarxes socials, blocs, etc.) en què es transmet la informació fan més proper i atractiu el discurs.

7.  Perquè a la xarxa es fomenta la participació tranversal dels activistes en detriment de la verticalitat i de les formacions polítiques.

8.  M’il·lusiona veure la participació en la campanya d’activistes, militants, simpatitzants o ciutadans anònims, en una època en que justament del que més es parla és de la desafecció.

9.  No vull estar al marge d’una transformació tan gran en la manera de fer política. Encara estem lluny, segurament, de l’ús que Estats Units fa d’Internet i les xarxes socials com a estratègia política, però el canvi en major o mesura ja s’ha produït i no es pot menystenir.

10. I, en definitiva, perquè, en paraules d’Antoni Gutiérrez Rubí, prefereixo les idees que les consignes repetides.

Per tot això, en aquesta campanya optaré per informar-me principalment a través de la multiplicitat de canals que ofereix Internet i estic convençuda que serà la vegada que arribaré al dia de la jornada electoral amb més informació, i de qualitat, que mai.

Adéu-siau i gràcies!

Adéu-siau i gràcies. Així és com es va titular l’últim article de Joan Solà al diari Avui. I gràcies és el que nosaltres li donem pel llegat que ens ha deixat.

Avui s’ha mort Joan Solà, el filòleg, lingüista i professor, i, per sobre de tot, gran defensor de la llengua catalana. Va escriure milers d’articles en mitjans de comunicació, va ser autor de nombrosos estudis de sintaxi catalana, va dirigir gramàtiques, tesis i sempre va dur una intensa activitat divulgativa de tot el que feia.

Les seves classes i els seus discursos són recordats perquè sabia arribar molt bé a la gent, admirava la feina que fan els serveis lingüístics de les institucions i els correctors de català per la rapidesa en què cal actuar davant de qüestions conflictives i sempre es mostrava disposat a col·laborar amb tothom.

De totes les intervencions públiques, n’hi ha una que de ben segur serà recordada per sempre: la seva compareixença en el Parlament de Catalunya , el juliol de 2009, després que li fos concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009. En el seu discurs, Joan Solà va anar desgranant les qüestions que considera que són clau per afrontar el present i el futur de la llengua “la llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica“. Amb tota la solemnitat, Joan Solà es va adreçar als polítics i els va dir:“ Fa trenta anys que neguem la realitat lingüística en què ens trobem immergits: neguem que la llengua recula de manera alarmant, neguem que els catalanoparlants tinguem problemes lingüístics. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas de lamentar-la.”

Solà també va demanar per a Catalunya més sobirania política, econòmica i cultural i va recordar que hauríem d’aspirar a crear les condicions polítiques i socials que facin que el català sigui, als territoris on es parla, una llengua útil i necessària.

Un cop més, una gran lliçó. Adéu-siau i gràcies a vós, mestre!