El nou Diccionari jurídic català

Aquesta setmana s'ha presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari jurídic català, un projecte de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on han col·laborat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi.

Es tracta d’un diccionari enciclopèdic especialitzat, amb més de 3.500 entrades, que recull lèxic jurídic antic i modern, termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes bibliogràfiques de juristes catalans, expressions llatines habituals i fraseologia del llenguatge juridicoadministratiu.

El Diccionari és de fàcil consulta. Els articles es divideixen en dues parts: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme i, en segon lloc, l’ampliació enciclopèdica corresponent, que pot contenir informacions doctrinals, de legislació o de jurisprudència. A més, els articles també contenen les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada i els sinònims. En aquest sentit, és una obra única ja que no n'hi ha cap altra en català amb aquestes característiques.

Està destinat als professionals del dret (magistrats, jutges, notaris, procuradors, advocats, professors i estudiants universitaris), a centres d’investigació i de recerca i, també, atès que es tracta d’una obra lexicogràfica de gran interès, a lingüistes.

El Diccionari és consultable en línia, cosa que permet fer cerques ràpides i diverses, segons l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins la definició o bé dins tota la informació enciclopèdica. A més, pel fet de ser una eina virtual es podrà actualitzar de forma permanent.

La publicació d’aquest Diccionari representa una gran notícia per als professionals del món del dret que utilitzen el català de forma habitual en el seu entorn de treball. Amb aquesta obra es posa a disposició d'aquests professonals una nova eina de consulta que s'afegeix a les que el mateix Departament de Justícia ha elaborat sobre llengatge jurídic, com ara el Manual de llenguatge judicial, el Curs de llenguatge jurídic, el Vocabulari de dret penal i penitenciari i el Diccionari de dret civil, productes que han ajudat sens dubte a fer normal la documentació jurídica en català i la seva terminologia.

Diccionari jurídic català

Reclama, demanda i defensa't en català

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua.

Es tracta d'una campanya que té com a objectiu sensibilitzar el ciutadà a utilitzar el català quan es relaciona amb l’Administració de justícia. És, doncs, una campanya adreçada al ciutadà que sorgeix de la societat civil i s’adreça a la societat civil. L'objectiu, com va dir Agustí Carles, president de l'Associació, és conscienciar les persones que es relacionen amb la justícia que el dret lingüístic és un dret  dels ciutadans, el primer dret fonamental, que ni un jutge ni un advocat pot suprimir.

La campanya sorgeix de la necessitat de fer augmentar l’ús del català a la justícia, un àmbit on el percentatge d’ús no es correspon amb la realitat lingüística del país. Moltes persones que habitualment parlen el català, canvien al castellà quan s’adrecen a un jutjat per por que no els entenguin o perquè veuen la justícia com una administració forana. El cert, però, és que actualment el coneixement de català a la justícia és molt superior al que es creu. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Administració de justícia, el 99% del personal que hi treballa pot entendre oralment el català, i el 80,6% és capaç de respondre per escrit en català. I justament perquè l'Associació coneix aquestes dades i sap que la justícia està en condicions d'atendre el ciutadà promou que sigui el ciutadà qui, en aquest cas, pel fet de no canviar de llengua i manternir-se en català, exerceixi una pressió sobre l'Administració.

La campanya està plantejada en clau 2.0: s’han fet vídeos, falques de ràdio, un pàgina web http://nocanviemdellengua.cat/, un  grup al Facebook i se n’està fent una àmplia difusió a Internet. Tant de bo, doncs, que aquesta campanya faci canviar inèrcies i ajudi a augmentar l’ús del català en aquest àmbit.

Portal Jurídic de Catalunya

El Portal Jurídic de Catalunya ja és una realitat. Aquest nou portal, encara en fase de proves, recull per primer cop el dret vigent a Catalunya i ofereix totes les normes amb rang de llei i reglamentàries publicades a la secció I del DOGC, des del núm. 1, de 5 de desembre de 1977, les lleis de LexCat (una selecció de les normes estatals traduïdes al català) i els tractats de la Unió europea.  A més, en el cas de les normes catalanes, també es poden consultar els projectes o proposicions de llei i els dictàmens de les comissions parlamentàries, del Consell de Garanties Estatutàries, del Consell Consultiu i de la Comissió Jurídica Assessora.

De cada norma s’ofereix el text original publicat al diari o butlletí oficial, el text vigent a la data de la consulta i les diferents vigències de la norma, que reconstrueix les diferents versions que ha tingut una norma al llarg del temps.

Aquesta base de dades textual es complementa amb diversos serveis d’informació jurídica, com ara la subscripció a un document o al resultat d’una cerca, de manera que cada vegada que la norma o el resultat de la cerca escollits tinguin una modificació, l’usuari rebrà una alerta a la seva bústia de correu electrònic.

Fins a l’aparició d’aquest portal no existia cap servei que oferís aquest contingut. Cal celebrar, doncs, la posada en marxa d’aquest projecte perquè de ben segur serà de molta utilitat per a tots els professionals del món de dret que treballen en català, però també per a qualsevol usuari que simplement necessiti consultar una norma en català.

És possible una Administració de justícia en català?

Un any més, i ja en són set!,  l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP) ha organitzat una jornada per analitzar la situació del català a la justícia i per debatre les actuacions que cal fer perquè el català a la justícia deixi d’estar en una situació de clara inferioritat respecte el castellà.

La jornada tenia dues parts clarament diferenciades. Una primera, al matí, d’anàlisi de la situació arran de la sentència de l'Estatut del TC i davant la perspectiva de la creació del nou model d’oficina judicial, i una segona, a la tarda,  en què representants de les diferents candidatures havien d’exposar, en relació amb el català a la justícia, els seus projectes o opinions.

Després de l’obertura , a càrrec de Mireia Casals, com a presidenta de la Secció de Dret Lingüístic de l’I·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, i de Joan Xirau, com a secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, va tenir lloc una brillant ponència de Jordi Nieva, que, lluny de fer un discurs catastrofista, va fer una anàlisi positiva dels efectes de la sentència de l’Estatut en relació amb la llengua i l’Administració de justícia. Jordi Nieva va partir de la premissa que tota sentència és interpretable i que per aquest mateix motiu va argumentar que el que no podem fer és dir que aquesta sentència ens barra el pas a tot. En un discurs clarament possibilista, va afegir que si bé la feina dels juristes és fer sempre la interpretació més favorable als interessos dels clients, amb la Sentència de l'Estatut també cal fer el mateix.

En la taula rodona sobre les garanties de l’ús de la llengua pròpia en la nova oficina judicial, es van sentir molts dels arguments ja coneguts. Es va posar de relleu que els advocats continuen tenint una por reverencial a utilitzar el català davant de la justícia: no tenen cap inconvenient a utilitzar el català quan han de presentar un recurs a la Generalitat, però canvien automàticament al castellà quan han de presentar un document a l’Administració de justícia. En aquest sentit, la degana dels jutjats de Barcelona, M. Josep Feliu, va afirmar que avui en dia no hi ha cap motiu per tenir aquesta por reverencial, però també va admetre que hi ha jutges de fora de Catalunya que no saben català.

Matilde Aragó, en el torn de preguntes, va al·ludir al Carta europea de llengües regionals o minoritàries com a eina per estendre l’ús del català a la justícia i va insistir en la proposta d’exigir als advocats de la Generalitat que, d’acord amb aquesta norma europea, demanin als òrgans judicials, per mitjà d’un altressí, que volen rebre la documentació en català. Matilde Aragó també va afegir que caldria exigir el coneixement de català als advocats del torn d’ofici i va atribuir a una manca  de voluntat política l’actual situació d’estancament del català a la justícia.

Presentació dels projectes, en relació amb el català a la justícia, de representats de diferents candidatures polítiques

La sessió de la tarda, amb els representants del diferents partits polítics, va tenir un enfocament ben diferent. L’organització de la jornada havia fet arribar prèviament als representants polítics tres preguntes molt concretes que havien de contestar des de la taula:

1. Està normalitzat l’ús del català a l’Administració de justícia?

2.  Creieu que s’ha avançat en l’ús del català?

3. En el vostre programa polític, quines mesures heu previst per garantir la plenitud dels drets lingüístics dels ciutadans en aquest àmbit?

Pel que fa a les dues primeres preguntes, en termes generals, tots van coincidir a dir que l’ús del català no està normalitzat i que costa avançar perquè actualment tot va lligat a una voluntarietat en l’ús, perquè el marc legal no és favorable, perquè no se sanciona un jutge que no respecta els drets lingüístics, perquè la gent té por encara a parlar en català davant d’un jutge i, en definitiva, perquè en la situació actual és molt difícil avançar.

Va ser en la resposta a la tercera pregunta quan es van fer paleses les diferències entre els uns i els altres. Tots van manifestar que cal exigir el coneixement de català al personal de l’Administració de justícia, però no vam coincidir en  la concreció de la resta de mesures ni en l’enfocament que es fa des de cada partit. De forma succinta, les mesures que van proposar els diferents representants, per ordre d'intervenció, van ser les següents:

Rut Carendell, de Reagrupament, va defensar que cal exigir el català als advocats del torn d’ofici, als jutges, secretaris i funcionariat de l’Administració de justícia. Va adduir que “no es pot avançar més amb les eines que hi ha ara, que cal avançar amb el marc legal i anar cap a un estat propi”.

Alfons López Tena, en representació de Solidaritat Catalana, va manifestar que “no hi ha cap voluntat política perquè s’utilitzi el català” i va defensar que “l’única solució és la independència”.

Salvador Milà, en representació d’Iniciativa per Catalunya Verds, va exposar que l’única fórmula possible és la creació del Consell de Justícia. Entén que “alguna cosa cal fer mentre no arriba la independència”, que s’han d’incrementar els recursos a l’Administració de justícia i que s’ha de resoldre la inestabilitat laboral del personal.

Carles Mundó, en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya, va manifestar “que no es canviarà només amb la voluntat”, que cal modificar la Llei orgànica del poder judicial, dur a terme accions per fer difusió dels drets lingüístics dels ciutadans i treballar també en l’àmbit de la universitat.

Miquel Vallès, en representació de Convergència i Unió, va proclamar que la llengua i la justícia han de ser una prioritat per al govern, va manifestar que” la independència és una solució però no l’única solució” i va defensar que el TSJC sigui l’última instància jurisdiccional.

A tall de conclusió, hem de dir que és evident que la situació del català en la justícia no és òptima. S’ha fet molt feina, s’hi ha dedicat molts recursos, però encara hi ha molts obstacles que n’impedeixen la plena normalització. La solució no és clara, ni fàcil. Una qüestió  tan complexa com aquesta requereix una solució global, amb paraules de Joan Xirau, “amb visió de sector”. I per aquest motiu, cal dur a terme politiques de normalització lingüística que incideixin directament a l’Administració de justícia, però també (tal com ja s’està fent ara des del Departament de Justícia) s’ha d’actuar, amb formació i amb dotació de mitjans, en el sector de l’advocacia i dels procuradors, així com en el d’universitats. Cal fer prendre més consciència de la importància de garantir uns drets lingüístics i exigir el coneixement de català per treballar a l’Administració de justícia. Tenim un marc legal que no ens és favorable, però, tal com va proclamar Jordi Nieva, n’hem de fer la interpretació més favorable i buscar les fórmules jurídiques que facin possible que el català ocupi a la justícia el lloc que li correspon.

Jutjats sense papers

M’ha agradat veure avui la presentació del nou programa informàtic e-justicia.cat, un sistema basat en a la tramitació electrònica dels procediments judicials i en la utilització de la signatura electrònica. Comprovar que totes les fases d’un expedient es poden fer, des d’un punt de vista tècnic, de forma electrònica és un gran avenç, i que això passi justament a l’Administració de justícia, un dels sectors menys permeables a l’ús de noves tecnologies, és doblement positiu.

El pas cap a una administració electrònica no serà fàcil a la Justícia. És evident que costarà adaptar-se als canvis, però el procés ara és imparable. Estic convençuda que en menys temps del que ens pensem serà absolutament normal poder fer qualsevol tràmit administratiu des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, i l’àmbit de la justícia no en quedarà al marge.

Cal no perdre de vista, però, que el pas cap a una administració electrònica, amb un ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, no significa només utilitzar noves eines, sinó també adoptar un nou sistema de treball, una nova actitud. No podem pretendre fer el mateix que fins ara fèiem però amb unes noves eines, cal repensar els processos de treball, els circuits, i, si convé, dur a terme els canvis estructurals que calgui per adaptar-se a un sistema de treball més propi del segle XXI.

El repte és gran. Un procés de modernització com aquest és una cursa de fons, en què cal dosificar l’esforç i saber molt bé cap a on es vol anar per assegurar arribar a un bon fi. Només estem al començament, però el camí iniciat és bo i ara ja no hi ha marxa enrere.