Llegim i Piulem: una tertúlia literària 2.0

Va ser un plaer assistir el passat dijous, 24 de febrer, a l’acte de clausura de la tertúlia literària 2.0 ‘Llegim i Piulem’ sobre l’obra Conta’m la veritat sobre l’amor, amb la presència de dues de les impulsores de la tertúlia, Judith Vives i Neus Pinart, l’editor del llibre, Miquel Tusón, i l’autor de l’obra, Santiago Forné, que va respondre a les preguntes que de forma presencial o a través de Twitter li vam formular els lectors.

Llegim i Piulem és una tertúlia literària a Twitter (@llegimipiulem) en què els lectors, a partir de les piulades, comenten i comparteixen els aspectes de l’obra que els han semblat més interessants, els dubtes que se’ls han plantejat o qüestions com ara la música, les localitzacions o els autors que apareixen a l’obra. En aquest format de tertúlia es crea una interacció molt positiva entre els lectors i la lectura és més enriquidora. Com deia fa uns dies en un tuit, amb Llegim i Piulem llegir ha deixat de ser una activitat individual.

L’última tertúlia, sobre la novel·la Conta’m la veritat sobre l’amor, de Tria Llibres, ha donat joc per comentar qüestions ben diferents: hem buscat cites de Vicent Andrés Estellés, hem fotografiat alguns dels llocs on es produeixen els fets (sempre al País Valencià), hem proposat de crear una llista Spotify amb les cançons que se citen a l’obra, hem transcrit i compartit frases lapidàries del personatges, hem comentat la simpatia o aversió que ens ha generat el protagonista, hem recordat amb humor alguns dels passatges, i, fins i tot, hem identificat a Google Maps les localitzacions de l’obra. En definitiva, hem compartit en xarxa el plaer d’una lectura que ens ha entusiasmat.

L’acte de cloenda ha estat el colofó a una experiència molt recomanable. I és per això que animo a tots els lectors piuladors a participar en les noves propostes literàries de Llegim i Piulem.

Totes les piulades de Conta'm la veritat sobre l'amor.

Amb cara i ulls

En aquests moments de crisi, en què sembla tan difícil tirar endavant iniciatives de tota mena, és una bona notícia saber que el projecte d’autoedició Amb cara i ulls, del paremiòleg Víctor Pàmies, ha aconseguit el seu objectiu.

Aquest projecte s’ha dut a terme a través de Verkami, una plataforma de crowdfunding (micromecenatge) per finançar grans idees i creadors independents. L’objectiu era trobar finançament per a l’autoedició d’un diccionari sobre dites i frases fetes referides a l'ull, amb informació sobre el significat, equivalents idiomàtics, sinònims i altres curiositats de cadascuna de les expressions. Per tirar-ho endavant calia trobar, en un termini de 40 dies, com a mínim 200 persones que hi col·laboressin amb una aportació individual, per la qual rebrien, com a recompensa, el llibre en mà i dedicat, juntament amb un punt de llibre PDF i un llibret digital PDF.

La difusió s’ha fet per Internet, a través del bloc de l’autor, del seu perfil i pàgina de paremiologia a Facebook, del Twitter i dels seguidors de l’estudi que l’autor té dels Top Ten dels refranys catalans a l'actualitat, determinat a través de 1.200 enquestes fetes a través d'Internet. La resposta dels seguidors, que només coneixen l’obra de paremiologia de l’autor per Internet, ha estat positiva i en menys temps del previst s’han recaptat els fons necessaris per tirar endavant el projecte.

I això és, sens dubte, un èxit. Les noves tecnologies permeten noves formes de comunicació, però també, noves maneres de fer les coses que, com podem veure, també poden ser rendibles. M’afegeixo a les felicitacions i m’alegro que tots els que hem confiat en aquest projecte puguem tenir aviat a les mans el primer llibre en català editat a través del micromecenatge.

Un projecte AMB CARA I ULLS que ha tingut la seva recompensa.

Sense senyal

És un dia trist. Tancar TV3 al País Valencià és una vergonya i un atac a la democràcia.

És quan corro que hi veig clar

Quines bones sensacions m’ha deixat la Mitja Marató de Granollers! Que bé que m’ho he passat i que contenta que estic. Era la segona vegada que feia una Mitja Marató i no em pensava pas que, com l’any passat a Granollers també, baixés de les dues hores. Però sí, aquest any 1:55:22, justament tres segons més només que l’any passat. La meva satisfacció és immensa.

L’èxit i la popularitat d’aquesta cursa, que enguany celebra el 25è aniversari, s’entén perfectament. L’organització és excel·lent, el suport de la gent és impressionant i el recorregut, preciós. Espectacular el moment en què a mitja cursa es poden veure els primers classificats, professionals d'un altíssim nivell, córrer com si volessin, fantàstiques les baixades sortint de la Garriga, i emocionant l’arribada a Granollers. Gent de tots els punts del territori es concentren aquest dia aquí per participar en aquest gran esdeveniment. Tot és gran, molt gran.

I, finalment, encertat també l’eslògan d’aquest any: És quan corro que hi veig clar. Felicito qui l’hagi triat. Conjumina, amb un deix molt poètic, l’afició a córrer, el benestar i moltes altres coses. Fa reflexionar, i això m’agrada. I sé que seguiré corrent perquè això justament em fa estar molt desperta.

És quan dormo que hi veig clar

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla sequera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

JV Foix (1953)