Foto: Ros Ribas
La reobertura del Teatre Lliure de Gràcia, després d’un llarg temps tancat per obres de rehabilitació, ha estat una bona excusa per tornar-hi i veure l’obra que ha obert aquesta nova temporada, Gata sobre teulada de zinc calenta, de Tennesse Williams i dirigida per Àlex Rigola.
Una obra sobre les dificultats de la comunicació, sobre els conflictes familiars, sobre les il·lusions perdudes, sobre els enganys, sobre el sentiment de culpa i sobre la mort. Why is it so hard to talk? (per què és tan difícil parlar?) és la pregunta que en un rètol de lletres lluminoses és present durant tota l’obra a dalt de l’escenari. Una pregunta que no té resposta, però que alhora respon als motius pels quals els personatges cauen en situacions tan dramàtiques. Per què costa tant dir les coses importants entres els éssers més propers? Una dificultat que aboca els personatges a una situació desesperada i a una violència psicològica extrema. Des d’un bon principi es van revelant veritats amagades, es vomiten els retrets i es destapen ferides. Una obra dramàtica, molt ben interpretada i amb una posada en escena excel·lent.
Foto: Ros Ribas
El teatre després de la rehabilitació tampoc m’ha decebut. Manté l’essència del Lliure de Gràcia de sempre i ha incorporat elements nous que el fan una mica més còmode. Hi he trobat a faltar, això sí, les fotos antològiques que presidien l’escala, que han quedat substituïdes per una original Pluja de sang, de Frederic Amat, que era un bon presagi del drama que anàvem a veure.
En definitiva, un bon retrobament amb el Lliure de Gràcia i unes bones sensacions després de veure aquesta nova obra.
És difícil parlar perquè sovint ningú ens escolta de veritat. Ens haurien d'ensenyar a escoltar a l'escola des de ben petits. Parlar per a no ser escoltat ni entès no té sentit. És per això que anem carregant la motxilla de les misèries i quan les traiem en forma de paraules enverinades provoquem la infelicitat en els que ens envolten i en nosaltr@s mateix@s.
ResponEliminaBen cert! Palar és un acte recíproc en què hi ha d'haver un altre que escolti. Una escolta real i activa. Això sovint no es té present, potser perquè no ens ho han ensenyat, però és tan important com l'acte mateix de parlar.
ResponElimina