És possible una Administració de justícia en català?

Un any més, i ja en són set!,  l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP) ha organitzat una jornada per analitzar la situació del català a la justícia i per debatre les actuacions que cal fer perquè el català a la justícia deixi d’estar en una situació de clara inferioritat respecte el castellà.

La jornada tenia dues parts clarament diferenciades. Una primera, al matí, d’anàlisi de la situació arran de la sentència de l'Estatut del TC i davant la perspectiva de la creació del nou model d’oficina judicial, i una segona, a la tarda,  en què representants de les diferents candidatures havien d’exposar, en relació amb el català a la justícia, els seus projectes o opinions.

Després de l’obertura , a càrrec de Mireia Casals, com a presidenta de la Secció de Dret Lingüístic de l’I·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, i de Joan Xirau, com a secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, va tenir lloc una brillant ponència de Jordi Nieva, que, lluny de fer un discurs catastrofista, va fer una anàlisi positiva dels efectes de la sentència de l’Estatut en relació amb la llengua i l’Administració de justícia. Jordi Nieva va partir de la premissa que tota sentència és interpretable i que per aquest mateix motiu va argumentar que el que no podem fer és dir que aquesta sentència ens barra el pas a tot. En un discurs clarament possibilista, va afegir que si bé la feina dels juristes és fer sempre la interpretació més favorable als interessos dels clients, amb la Sentència de l'Estatut també cal fer el mateix.

En la taula rodona sobre les garanties de l’ús de la llengua pròpia en la nova oficina judicial, es van sentir molts dels arguments ja coneguts. Es va posar de relleu que els advocats continuen tenint una por reverencial a utilitzar el català davant de la justícia: no tenen cap inconvenient a utilitzar el català quan han de presentar un recurs a la Generalitat, però canvien automàticament al castellà quan han de presentar un document a l’Administració de justícia. En aquest sentit, la degana dels jutjats de Barcelona, M. Josep Feliu, va afirmar que avui en dia no hi ha cap motiu per tenir aquesta por reverencial, però també va admetre que hi ha jutges de fora de Catalunya que no saben català.

Matilde Aragó, en el torn de preguntes, va al·ludir al Carta europea de llengües regionals o minoritàries com a eina per estendre l’ús del català a la justícia i va insistir en la proposta d’exigir als advocats de la Generalitat que, d’acord amb aquesta norma europea, demanin als òrgans judicials, per mitjà d’un altressí, que volen rebre la documentació en català. Matilde Aragó també va afegir que caldria exigir el coneixement de català als advocats del torn d’ofici i va atribuir a una manca  de voluntat política l’actual situació d’estancament del català a la justícia.

Presentació dels projectes, en relació amb el català a la justícia, de representats de diferents candidatures polítiques

La sessió de la tarda, amb els representants del diferents partits polítics, va tenir un enfocament ben diferent. L’organització de la jornada havia fet arribar prèviament als representants polítics tres preguntes molt concretes que havien de contestar des de la taula:

1. Està normalitzat l’ús del català a l’Administració de justícia?

2.  Creieu que s’ha avançat en l’ús del català?

3. En el vostre programa polític, quines mesures heu previst per garantir la plenitud dels drets lingüístics dels ciutadans en aquest àmbit?

Pel que fa a les dues primeres preguntes, en termes generals, tots van coincidir a dir que l’ús del català no està normalitzat i que costa avançar perquè actualment tot va lligat a una voluntarietat en l’ús, perquè el marc legal no és favorable, perquè no se sanciona un jutge que no respecta els drets lingüístics, perquè la gent té por encara a parlar en català davant d’un jutge i, en definitiva, perquè en la situació actual és molt difícil avançar.

Va ser en la resposta a la tercera pregunta quan es van fer paleses les diferències entre els uns i els altres. Tots van manifestar que cal exigir el coneixement de català al personal de l’Administració de justícia, però no vam coincidir en  la concreció de la resta de mesures ni en l’enfocament que es fa des de cada partit. De forma succinta, les mesures que van proposar els diferents representants, per ordre d'intervenció, van ser les següents:

Rut Carendell, de Reagrupament, va defensar que cal exigir el català als advocats del torn d’ofici, als jutges, secretaris i funcionariat de l’Administració de justícia. Va adduir que “no es pot avançar més amb les eines que hi ha ara, que cal avançar amb el marc legal i anar cap a un estat propi”.

Alfons López Tena, en representació de Solidaritat Catalana, va manifestar que “no hi ha cap voluntat política perquè s’utilitzi el català” i va defensar que “l’única solució és la independència”.

Salvador Milà, en representació d’Iniciativa per Catalunya Verds, va exposar que l’única fórmula possible és la creació del Consell de Justícia. Entén que “alguna cosa cal fer mentre no arriba la independència”, que s’han d’incrementar els recursos a l’Administració de justícia i que s’ha de resoldre la inestabilitat laboral del personal.

Carles Mundó, en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya, va manifestar “que no es canviarà només amb la voluntat”, que cal modificar la Llei orgànica del poder judicial, dur a terme accions per fer difusió dels drets lingüístics dels ciutadans i treballar també en l’àmbit de la universitat.

Miquel Vallès, en representació de Convergència i Unió, va proclamar que la llengua i la justícia han de ser una prioritat per al govern, va manifestar que” la independència és una solució però no l’única solució” i va defensar que el TSJC sigui l’última instància jurisdiccional.

A tall de conclusió, hem de dir que és evident que la situació del català en la justícia no és òptima. S’ha fet molt feina, s’hi ha dedicat molts recursos, però encara hi ha molts obstacles que n’impedeixen la plena normalització. La solució no és clara, ni fàcil. Una qüestió  tan complexa com aquesta requereix una solució global, amb paraules de Joan Xirau, “amb visió de sector”. I per aquest motiu, cal dur a terme politiques de normalització lingüística que incideixin directament a l’Administració de justícia, però també (tal com ja s’està fent ara des del Departament de Justícia) s’ha d’actuar, amb formació i amb dotació de mitjans, en el sector de l’advocacia i dels procuradors, així com en el d’universitats. Cal fer prendre més consciència de la importància de garantir uns drets lingüístics i exigir el coneixement de català per treballar a l’Administració de justícia. Tenim un marc legal que no ens és favorable, però, tal com va proclamar Jordi Nieva, n’hem de fer la interpretació més favorable i buscar les fórmules jurídiques que facin possible que el català ocupi a la justícia el lloc que li correspon.