dijous, 28 d’octubre de 2010

Adéu-siau i gràcies!

Adéu-siau i gràcies. Així és com es va titular l’últim article de Joan Solà al diari Avui. I gràcies és el que nosaltres li donem pel llegat que ens ha deixat.
Avui s’ha mort Joan Solà, el filòleg, lingüista i professor, i, per sobre de tot, gran defensor de la llengua catalana. Va escriure milers d’articles en mitjans de comunicació, va ser autor de nombrosos estudis de sintaxi catalana, va dirigir gramàtiques, tesis i sempre va dur una intensa activitat divulgativa de tot el que feia.
Les seves classes i els seus discursos són recordats perquè sabia arribar molt bé a la gent, admirava la feina que fan els serveis lingüístics de les institucions i els correctors de català per la rapidesa en què cal actuar davant de qüestions conflictives i sempre es mostrava disposat a col·laborar amb tothom.
De totes les intervencions públiques, n’hi ha una que de ben segur serà recordada per sempre: la seva compareixença en el Parlament de Catalunya , el juliol de 2009, després que li fos concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009. En el seu discurs, Joan Solà va anar desgranant les qüestions que considera que són clau per afrontar el present i el futur de la llengua “la llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica“. Amb tota la solemnitat, Joan Solà es va adreçar als polítics i els va dir:“ Fa trenta anys que neguem la realitat lingüística en què ens trobem immergits: neguem que la llengua recula de manera alarmant, neguem que els catalanoparlants tinguem problemes lingüístics. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat és la que és, i el polític té la missió de millorar-la per als ciutadans, no pas de lamentar-la.”
Solà també va demanar per a Catalunya més sobirania política, econòmica i cultural i va recordar que hauríem d’aspirar a crear les condicions polítiques i socials que facin que el català sigui, als territoris on es parla, una llengua útil i necessària.
Un cop més, una gran lliçó. Adéu-siau i gràcies a vós, mestre!

6 comentaris:

  1. La llàstima és que aquell discurs sembla que va caure en sac buit. Vaig tenir la sort de poder-lo escoltar en directe, des de la grada de convidats. De moment el primer i únic cop que he assistit al Parlament i de ben segur que mai oblidaré aquell dia ni les paraules del mestre Solà.

    ResponElimina
  2. Tota una sort haver pogut assistir aquell dia al Parlament. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. Tot un homenatge, Rosa, aquest text sobre Joan Solà, però el millor homenatge que li podem fer és no oblidar mai que cal que fem del català "una llengua útil i necessària", els polítics, els professionals de la llengua i la resta de la ciutadania. Mariona Rifà

    ResponElimina
  4. Ara ho has dit, Mariona. En Solà ho tenia molt clar i mai no es va cansar de dir-ho a tot arreu i davant qui fos. Moltes gràcies pel comentari. :)

    ResponElimina