Un 55% dels immigrants que viuen a Catalunya no saben català i un 22% admet que ni tan sols l’entenen. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un estudi sobre la percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger, elaborat per la Fundació ACSAR, que es va presentar el passat 9 d’octubre a les jornades sobre polítiques locals de diversitat i ciutadania.
Són dades certament preocupants perquè demostren que el català no és necessari per viure a Catalunya. Això no ens ve de nou, ja ho sabíem, com també sabem que el català no és necessari per fer de jutge, de professor universitari o de metge, però no podem interpretar el desconeixement del català entre la població nouvinguda com una dada més perquè és un fenomen que pot tenir una gran transcendència en el futur.
Segons les dades presentades a les jornades “Anàlisi dels usos lingüístics a Catalunya”, entre 1997 i 2008 hi va haver un increment d’1 milió de persones en població nouvinguda a Catalunya, una població que si no sap català és perquè ningú no li ha demanat que en sàpiga o perquè per viure a Catalunya ha vist que no el necessita. Aquest és el problema i això és el que les polítiques lingüístiques a Catalunya han de mirar de corregir els propers anys.
Està bé tenir presents dades com ara que el català, amb 10 milions de parlants, és la vuitena llengua més parlada a la Unió Europea i la desena més traduïda del món; que gaudeix d’una envejable salut a la xarxa; que manté l’avenç en la transmissió generacional, i que ha augmentat entre 1997 i 2008 en nombre de parlants (però no en percentatge d’ús), perquè són dades positives que ens donen un crèdit, un prestigi i una garantia, però no ens hem de deixar enlluernar per aquestes xifres. Cal tenir present també que amb l’arribada massiva de població estrangera, estem davant d’una nova realitat, d’un marc diferent que ens és nou (no és comparable a les onades migratòries dels anys seixanta), on es fa difícil encara fer prediccions de com evolucionarà, però que de ben segur, pot fer canviar, i molt, l’evolució de l’ús del català en tots els àmbits.
La gestió de la diversitat lingüística i cultural a Catalunya és complexa perquè intervenen molts elements i perquè ens movem en uns paràmetres que encara ens són bastant desconeguts. Aquí hi ha molta feina per fer, però la més urgent és aconseguir que el català sigui necessari per viure a Catalunya. La persona nouvinguda l’ha de veure com un element integrador que li faciliti l’accés al món laboral i la inserció a la nova societat. Si aconseguim això tothom hi sortirà guanyant.
Segurament la integració lingüística i laboral del milió d'immigrant serà un dels reptes més importants de la societat catalana. Les darreres projeccions estadístiques de l'INE i del l'Idescat auguren un estancament de la immigració en els propers 10 anys. Ara, encara tenim temps i recursos, si els esmercem bé, per aconseguir una societat on el català sigui la llengua de tots. En la propera legislatura caldrà fer una gran esforç col·lectiu i fixar aquest repte com una prioritat política i social si volem mantenir la nostra identitat i cohesió social.
ResponEliminaAra ho has dit, Joan. Ara, encara tenim temps i això ens ha de donar força per intentar redreçar aquesta situació. Aquest possible estancament de la immigració en els propers anys ens ha de servir per agafar aire i posar les coses al seu lloc. No hem de deixar perdre l'oportunitat de fer-ho. I estic amb tu, això ha de ser una prioritat en la propera legislatura si volem que el català sigui la llengua de tots. Moltes gràcies pel comentari. És tot un luxe que em segueixis. :)
ResponEliminaLes persones nouvingudes han de poder parlar el que els hi doni la gana! Quina mania de dir a la gent el que ha de fer i com...
ResponEliminaLes persones nouvingudes poden parlar en la llengua que vulguin, però també haurien de saber la llengua del país on viuen i treballen.
ResponElimina