500 raons per parlar català

Cap nació pot dir-se pobra
si per les lletres reneix.
Poble que sa llengua cobra
es recobra a si mateix.

Aquestes paraules, de Marian Aguiló Fuster, corresponen a una de les raons que David Pagès ha recollit en el llibre 500 raons per parlar català. Es tracta d’una recopilació molt exhaustiva de citacions sobre la llengua catalana de persones procedents d’àmbits diversos d’arreu dels territoris de parla catalana. Una obra que emana optimisme, feta amb voluntat de sumar i d’explicar, amb paraules d’altres, una cosa tan natural com per què parlem en català.

Com diu Carles Duarte en un magnífic pròleg “Fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d’arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, del com sentim...”.  Ordenades alfabèticament pel nom de l’autor, les citacions tracten de la immersió lingüística, de la identificació de llengua i nació o llengua i cultura, del català com a element integrador i cohesionador i del seu ús en àmbits ben diversos.

Certament, 500 raons no són poques, però mal senyal per a una llengua que s’hagi de justificar tant. Un llibre com aquest és inimaginable en anglès, en francès, en castellà o en qualsevol altra llengua no minoritzada, però en català té tot el seu sentit. Un llibre per llegir o consultar de forma esporàdica i entendre una cosa tan simple com per què parlem català.

Una breu mostra representativa del recull:

Pep Guardiola, entrenador FC Barcelona

Som un país amb una llengua pròpia i quan sortim, els que la fem servir, la parlem.

Carme Junyent, lingüista

El que hem de fer és treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el català és la indiferència, no els hostils.

Ben, artista

No hi ha poble sense cultura, ni cultura sense llengua.

Jose Manuel Blecua, director de la Reial Acadèmia Espanyola

El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho.  

Francesc Puigpelat, escriptor

Com deia el filòsof Séneca: "Ningú estima la seva nació perquè sigui la més gran, sinó perquè és la seva". I el mateix amb l’idioma.

Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona

Sí, sé segur que la pàtria no es defensa només amb la llengua. Però també sé ben cert una altra cosa:  que la pàtria no es pot defensar igual sense llengua.

Manuel de Pedrolo, escriptor

La llengua és la columna vertebral d’una cultura.

Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals

El català a Catalunya Nord en absolut és una qüestió folklorista, és una voluntat de ser i d’existir com a comunitat.

Enric Valor, escriptor

El nostre valencià, el català de tots.

El nou Diccionari jurídic català

Aquesta setmana s'ha presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari jurídic català, un projecte de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on han col·laborat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi.

Es tracta d’un diccionari enciclopèdic especialitzat, amb més de 3.500 entrades, que recull lèxic jurídic antic i modern, termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes bibliogràfiques de juristes catalans, expressions llatines habituals i fraseologia del llenguatge juridicoadministratiu.

El Diccionari és de fàcil consulta. Els articles es divideixen en dues parts: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme i, en segon lloc, l’ampliació enciclopèdica corresponent, que pot contenir informacions doctrinals, de legislació o de jurisprudència. A més, els articles també contenen les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada i els sinònims. En aquest sentit, és una obra única ja que no n'hi ha cap altra en català amb aquestes característiques.

Està destinat als professionals del dret (magistrats, jutges, notaris, procuradors, advocats, professors i estudiants universitaris), a centres d’investigació i de recerca i, també, atès que es tracta d’una obra lexicogràfica de gran interès, a lingüistes.

El Diccionari és consultable en línia, cosa que permet fer cerques ràpides i diverses, segons l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins la definició o bé dins tota la informació enciclopèdica. A més, pel fet de ser una eina virtual es podrà actualitzar de forma permanent.

La publicació d’aquest Diccionari representa una gran notícia per als professionals del món del dret que utilitzen el català de forma habitual en el seu entorn de treball. Amb aquesta obra es posa a disposició d'aquests professonals una nova eina de consulta que s'afegeix a les que el mateix Departament de Justícia ha elaborat sobre llengatge jurídic, com ara el Manual de llenguatge judicial, el Curs de llenguatge jurídic, el Vocabulari de dret penal i penitenciari i el Diccionari de dret civil, productes que han ajudat sens dubte a fer normal la documentació jurídica en català i la seva terminologia.

Diccionari jurídic català

Lip dub per la llengua. Que corri! que corri!

Des d’ahir que corre per la xarxa el lip dub per la llengua, una iniciativa que Plataforma per la Llengua ha engegat per donar a conèixer el català arreu del món. Aquest lip dub, que forma part de la campanya El català, llengua comuna, reivindica que el català sigui la llengua de tots els catalans, amb independència del seu origen, i una eina d'inclusió dels nouvinguts. El vídeo té com a música de fons la cançó Corren, de Gossos, i està rodat a la rambla del Raval i a la plaça Universitat de Barcelona.

És emocionant veure l’elevat nombre de persones que hi participen:  23 organitzacions d’immigrants, més de 20 comparses i un total de  1.500 persones, on es poden trobar cares conegudes, com ara els actors Joel Joan, Anna Sahun i Quim Masferrer; els cantants Núria Feliu, Pere Tàpies i el grup Macedònia, i el periodista Xavier Graset, entre molts d’altres.

El resultat ha estat un vídeo excel·lent que en menys de 24 hores ha rebut més de 12.000 visites. Cal felicitar Plataforma per la Llengua per aquest èxit i, com ha dit @quimmasferrer en una piulada, que corri! que corri!

Joan Maragall, la paraula il·luminada

Sol, solet

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

          J. Maragall

M’ha agradat rellegir aquest poema. Si no el primer, sí que és un dels primers que vaig aprendre de memòria, de petita, a l’escola, i que encara ara recordo. Un poema que Joan Maragall escriu de jove, quan descobreix la passió per la poesia, una passió que neix com a rebel·lió contra la grisor de la vida burgesa.

Sol, solet és un dels poemes que mostra l’exposició sobre Joan Maragall “la paraula il·luminada”, que des  del 14 d’abril fins al 10 de juliol es pot veure al Palau Moja, en el marc de les celebracions de l’any Maragall. L’exposició va resseguint, de forma cronològica, diferents aspectes de la poesia, de la vida i de les reflexions del poeta a través dels seus versos, de les seves converses i de les seves lectures. Un recorregut que fem guiats per la paraula, que ens il·lumina en aquest viatge.

La mostra ens acosta al poeta de jove, vinculat al modernisme i compromès amb el projecte catalanista a través d’aquestes contundents paraules:

La grandesa

d’avui, la nostra,

consisteix no

en morir

per una idea sinó

en viure per totes.

Joan Maragall ["Panphilos"]: "Nietszche", L'Avenç, 2a època, any V (1893),

La sala principal de l'exposició representa un bosc en la penombra ple de columnes lluminoses on tranquil·lament podem llegir 10 dels seus poemes més significatius, escoltar-los amb auriculars o veure’n imatges al·legòriques. Així, aquí podem aturar-nos a assaborir una i altra vegada els versos de poemes prou coneguts, com ara Oda a Espanya, La vaca cega, La fi del comte Arnau, El Cant de la senyera, entre d’altres.

De forma molt original, l’exposició també dedica un espai a la relació de Catalunya i Espanya a través d’una conversa de Messenger, en què Miguel de Unamuno i Joan Maragall s’intercanvien les seves idees a temps real.

Haig d’admetre que també m’ha complagut, ni que sigui per satisfer un cert desig tafaner, entrar a Can Maragall, l’espai que recrea la casa on va viure Joan Maragall, i veure els objectes més quotidians que formaven part de la seva vida.

L’exposició acaba amb el «Cant espiritual», un “cant a la bellesa del món i a la vida”, “el que la seva obra ens ha revelat com ningú”, segons Jordi Castellanos, el comissari de la mostra, que fa que el visitant surti de la mostra carregat d’optimisme i vitalitat.

Reclama, demanda i defensa't en català

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar ahir a la seu d’Òmnium Cultural la campanya No canviem de llengua.

Es tracta d'una campanya que té com a objectiu sensibilitzar el ciutadà a utilitzar el català quan es relaciona amb l’Administració de justícia. És, doncs, una campanya adreçada al ciutadà que sorgeix de la societat civil i s’adreça a la societat civil. L'objectiu, com va dir Agustí Carles, president de l'Associació, és conscienciar les persones que es relacionen amb la justícia que el dret lingüístic és un dret  dels ciutadans, el primer dret fonamental, que ni un jutge ni un advocat pot suprimir.

La campanya sorgeix de la necessitat de fer augmentar l’ús del català a la justícia, un àmbit on el percentatge d’ús no es correspon amb la realitat lingüística del país. Moltes persones que habitualment parlen el català, canvien al castellà quan s’adrecen a un jutjat per por que no els entenguin o perquè veuen la justícia com una administració forana. El cert, però, és que actualment el coneixement de català a la justícia és molt superior al que es creu. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Administració de justícia, el 99% del personal que hi treballa pot entendre oralment el català, i el 80,6% és capaç de respondre per escrit en català. I justament perquè l'Associació coneix aquestes dades i sap que la justícia està en condicions d'atendre el ciutadà promou que sigui el ciutadà qui, en aquest cas, pel fet de no canviar de llengua i manternir-se en català, exerceixi una pressió sobre l'Administració.

La campanya està plantejada en clau 2.0: s’han fet vídeos, falques de ràdio, un pàgina web http://nocanviemdellengua.cat/, un  grup al Facebook i se n’està fent una àmplia difusió a Internet. Tant de bo, doncs, que aquesta campanya faci canviar inèrcies i ajudi a augmentar l’ús del català en aquest àmbit.

Llegim i Piulem: una tertúlia literària 2.0

Va ser un plaer assistir el passat dijous, 24 de febrer, a l’acte de clausura de la tertúlia literària 2.0 ‘Llegim i Piulem’ sobre l’obra Conta’m la veritat sobre l’amor, amb la presència de dues de les impulsores de la tertúlia, Judith Vives i Neus Pinart, l’editor del llibre, Miquel Tusón, i l’autor de l’obra, Santiago Forné, que va respondre a les preguntes que de forma presencial o a través de Twitter li vam formular els lectors.

Llegim i Piulem és una tertúlia literària a Twitter (@llegimipiulem) en què els lectors, a partir de les piulades, comenten i comparteixen els aspectes de l’obra que els han semblat més interessants, els dubtes que se’ls han plantejat o qüestions com ara la música, les localitzacions o els autors que apareixen a l’obra. En aquest format de tertúlia es crea una interacció molt positiva entre els lectors i la lectura és més enriquidora. Com deia fa uns dies en un tuit, amb Llegim i Piulem llegir ha deixat de ser una activitat individual.

L’última tertúlia, sobre la novel·la Conta’m la veritat sobre l’amor, de Tria Llibres, ha donat joc per comentar qüestions ben diferents: hem buscat cites de Vicent Andrés Estellés, hem fotografiat alguns dels llocs on es produeixen els fets (sempre al País Valencià), hem proposat de crear una llista Spotify amb les cançons que se citen a l’obra, hem transcrit i compartit frases lapidàries del personatges, hem comentat la simpatia o aversió que ens ha generat el protagonista, hem recordat amb humor alguns dels passatges, i, fins i tot, hem identificat a Google Maps les localitzacions de l’obra. En definitiva, hem compartit en xarxa el plaer d’una lectura que ens ha entusiasmat.

L’acte de cloenda ha estat el colofó a una experiència molt recomanable. I és per això que animo a tots els lectors piuladors a participar en les noves propostes literàries de Llegim i Piulem.

Totes les piulades de Conta'm la veritat sobre l'amor.

Amb cara i ulls

En aquests moments de crisi, en què sembla tan difícil tirar endavant iniciatives de tota mena, és una bona notícia saber que el projecte d’autoedició Amb cara i ulls, del paremiòleg Víctor Pàmies, ha aconseguit el seu objectiu.

Aquest projecte s’ha dut a terme a través de Verkami, una plataforma de crowdfunding (micromecenatge) per finançar grans idees i creadors independents. L’objectiu era trobar finançament per a l’autoedició d’un diccionari sobre dites i frases fetes referides a l'ull, amb informació sobre el significat, equivalents idiomàtics, sinònims i altres curiositats de cadascuna de les expressions. Per tirar-ho endavant calia trobar, en un termini de 40 dies, com a mínim 200 persones que hi col·laboressin amb una aportació individual, per la qual rebrien, com a recompensa, el llibre en mà i dedicat, juntament amb un punt de llibre PDF i un llibret digital PDF.

La difusió s’ha fet per Internet, a través del bloc de l’autor, del seu perfil i pàgina de paremiologia a Facebook, del Twitter i dels seguidors de l’estudi que l’autor té dels Top Ten dels refranys catalans a l'actualitat, determinat a través de 1.200 enquestes fetes a través d'Internet. La resposta dels seguidors, que només coneixen l’obra de paremiologia de l’autor per Internet, ha estat positiva i en menys temps del previst s’han recaptat els fons necessaris per tirar endavant el projecte.

I això és, sens dubte, un èxit. Les noves tecnologies permeten noves formes de comunicació, però també, noves maneres de fer les coses que, com podem veure, també poden ser rendibles. M’afegeixo a les felicitacions i m’alegro que tots els que hem confiat en aquest projecte puguem tenir aviat a les mans el primer llibre en català editat a través del micromecenatge.

Un projecte AMB CARA I ULLS que ha tingut la seva recompensa.