dissabte, 17 de març de 2012

Dones poetes


En el marc del Dia mundial de la poesia, que se celebra cada any el 21 de març, LletrA ens proposa que avui 17 de març celebrem el Dia de la poesia catalana a Internet i fa una crida perquè omplim les xarxes socials de versos catalans, a Twitter, a Facebook i als blocs.

Una bona iniciativa, sens dubte. Com tantes altres vegades he fet, hi participaré i en faré el seguiment a la xarxa, però un dia em sembla oportú també recomanar l’exposició “Dones poetes” que es pot veure a les Cotxeres del Palau Robert. La mostra ret homenatge a 12 poetes catalanes que han contribuït a la recuperació del català com a llengua literària. El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i de cada poeta hi ha un resum biogràfic, unes paraules sobre la seva manera de viure la poesia i una petita mostra dels seus llibres i poemes. Les dotze autores que podem veure a l’exposició són:

M. Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felicia Fuster, Maria Beneyto, M. Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinachs, Marta Pessarodona i Maria Mercè Marçal.

Els criteris que s’han seguit per fer la selecció són: ús del català com a llengua poètica, data de naixement entre 1872 i 1950 (a excepció de Maria Mercè Marçal) i el fet d’haver contribuït a l’evolució de la poesia catalana. 

La mostra, organitzada per la Universitat de Vic amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Català de les Dones, es pot visitar des del 7 de març fins al 29 d’abril. Val la pensa deixar-s’hi caure i dedicar uns minuts a passejar entre els versos que s’han seleccionat d’aquestes poetes.

A continuació, dos dels textos més emblemàtics que hi podem llegir:

Divisa

A l’atzar agraeixo tres dons: haver
nascut dona, de classe obrera i nació
oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Cau de llunes (1977)
Maria Mercè Marçal

Per què escric? Diria que, primordialment,
pel meu amor a les paraules. Des de
sempre m’ha fascinat el seu so. La
meva mare em deia que de petita
jugava a recitar poemes, que
me n’inventava, sols repetint paraules
que anava aprenent.

Qui sóc i per què escric? (1998)
Montserrat Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari