diumenge, 29 de gener del 2012

Raó i Follia. 25 anys sense Foix



Avui es compleixen 25 anys de la mort de J.V. Foix. I, com vam fer també amb Montserrat Roig, Estellés o Enric Valor, Víctor Pàmies ens convida a retre un homenatge blocaire al poeta de Sarrià per demostrar al món sencer que Foix és etern.

Una iniciativa encertada. A la xarxa tenim molta força: la nostra llengua està en el lloc 26 en nombre de pàgines web i és  la vuitena més utilitzada en blocs. És en homenatges com aquest en què aquest potencial es fa visible i es demostra que podem fer grans coses, encara que sigui només pel seu valor simbòlic.

Que difícil se’m fa, però, dedicar quatre paraules a Foix i triar un poema, uns versos o un fragment del poeta que s’autodefinia com a investigador de la poesia i que tan estimava la llengua. El diari Ara ha preguntat als lectors quin consideren que és el millor vers en català. Ha guanyat “Tot està per fer i tot és possible” de Miquel Martí Pol, però jo hagués triat justament “És quan dormo que hi veig clar” (ha quedat en segon lloc), i tot el paràgraf final del poema de J.V. Foix. Un poema amb molts elements surrealistes que parla de la il·lusió dels somnis:

És quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

M’agrada aquest dualisme tan característic de Foix, aquesta dicotomia entre somni i realitat, entre voluntat i acció, entre tradició i avantguarda "M’exalta el nou i m’enamora el vell", entre el desig i raó, entre el, tan nostrat, seny i la rauxa que trobem en versos, com ara ”M’exalta el pler, mes l’angoixa m’atura” o “I al bo i al mal em don i allarg la mà” i molt especialment:

Si pogués acordar Raó i Follia

Si pogués acordar Raó i Follia
I en clar matí, no lluny de la mar clara.
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l’Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l’avui, i l’ombra rara
Que m’estrafà pels murs, fos seny i guia

Però Foix no només va conrear poesia, també va exercir com a periodista “Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat” i va ser una persona compromesa amb l’entorn sociopolític del moment:


“Amb mots clars: la independència espiritual, en l’ordre de l’esperit, i la independència nacional en l’ordre polític. El problema és simple.”

I per sobre de tot, Foix va ser un investigador en poesia, un amic de les arts i un gran amant de la llengua:

Saber narrar en llenguatge vigorós...

Saber narrar en llenguatge vigorós
deler i desig, i plers, i, sense esforç
rimar bells mots amb el ritme dels cors
amants o folls; i, gens fantasiós

Retre-li avui aquest homenatge és un acte de gratitud dels que el llegim i estimem també la nostra llengua.

2 comentaris: